09/04/2016

Suspensos de segon trimestre

2 min
Suspensos de segon trimestre

Ja estan totalment dins de l’adolescència i de l’institut, i la infància de fa pocs mesos queda en la llunyania. Tot hauria d’anar bé però al telèfon o al WhatsApp apareix la mare desesperada, desconcertada: “Aquest trimestre n’ha suspès sis!” “Res no és igual!” “Què podem fer?” Tot i haver abandonat ja la meva dedicació terapèutica, encara m’arriben els SOS, encara miro de vendre paciència, esperança, formes de comprensió adulta que no compliquin les vides adolescents. Ells i elles tenen 13 anys, estrenen primavera, angoixa, descobriment de nous mons, pànic pel que vindrà, felicitat de sentir-se dominant el món. També comproven que la senyo ja no té autoritat però exerceix el poder, que això d’anar a classe hi ha dies que no passa de ser un potent esforç per afrontar l’absurd.

Totes aquestes preocupacions familiars de segon semestre plouen a la meva agenda enmig de xerrades i escrits sobre avaluació, exàmens, revàlides, normes de repetició de curs... I he de pensar en distàncies i ruptures. No em queda més remei que posar en relleu que aprendre a anar a l’institut acaba no sent res més que aprendre adaptació acadèmica resignada, mentre van cobrant pes la vida, els amics, els amors, les experiències i els dubtes. Una vida que passa per aules i passadissos aliena a la preocupació central de la institució escolar. He de recordar que deixar de confiar en ells i elles molt d’hora és la manera perfecta que tot acabi malament.

Què fem amb els suspensos? Què fem amb els nous descontrols? ¿Es pot fer que el descobriment del caos sigui educatiu? A vegades ajudo uns i altres a trobar les pròpies serenors vitals, però, ¿entendran les autoritats acadèmiques, per exemple, que repetir curs no ha de dependre del nombre d’assignatures de les quals passi l’alumne? ¿Serà capaç el tutor de no convertir una mala nota en una pedra feixuga en l’adolescència que comença? ¿Podem acceptar que, si no vigilem, l’escola en lloc de ser un meravellós espai adolescent serà la principal manera de complicar una adolescència? Tinc dificultats per aconseguir que pares i mestres entenguin que el bon adolescent no és el bon estudiant. Jo no sé donar certificats de garantia, però ahir mateix em parava al carrer una mare per dir-me: “Se’n recorda d’en Joan, quan veníem a parlar amb vostè i estàvem desesperats? Ara és una meravella!”

stats