L'historiador britànic Simon Sebag Montefiore és un dels nostres. Vull dir un dels que creuen que conèixer com va ser la infància d'una persona ens pot donar moltes claus per entendre l'adult en què es va convertir. Així, provant de trobar resposta al caràcter fort i gairebé sempre despietat de Stalin, Montefiore el va investigar per fer-se una idea de com era, de petit, el dirigent soviètic. El resultat va ser el llibre Llamadme Stalin , que recrea amb testimonis i anècdotes els primers anys de vida d'aquest personatge històric.

No hi ha lloc per a la sorpresa: el nen nascut com a Ióssif Visarionovich Djugaxvili va aprendre a conviure amb la violència tan bon punt va arribar al món, a la petita localitat georgiana de Gori, l'any 1878. El seu pare, Visarion, era un sabater alcoholitzat que cada nit solia arribar a casa tard i es desfogava amb cops i pallisses amb la seva dona i el seu fill. El petit Ióssif, conegut familiarment com a Sosso, va créixer, doncs, acostumat a la violència en el seu àmbit més íntim, el familiar, i també als carrers de Gori, quan els nens es ficaven amb ell perquè la verola -que va passar quan tenia sis anys- li havia deixat la cara plena de marques. A més a més, Stalin havia nascut amb unes membranes entre els dits del peu dret i era baixet i poc esportiu. Tot plegat fa que ens el puguem imaginar com una víctima del que ara anomenem bullying .

Pel que sembla Stalin va reconèixer sempre que la seva infància havia estat terrible i plena de plors. Recordava una ocasió, quan tenia deu anys, en què, per defensar la seva mare, va llançar un ganivet al seu pare i tot seguit va fugir corrents de casa per salvar-se de la seva fúria. Els veïns van acollir-lo a casa durant uns dies per evitar les represàlies del Visarion.

La seva situació va millorar quan la seva mare, Ekaterina, farta dels maltractaments del seu marit, va marxar de casa i va aconseguir que el Ióssif entrés a l'escola eclesiàstica de Gori. Allà el Ióssif va demostrar la seva capacitat intel·lectual i va arribar a ser un alumne destacat: era brillant en matemàtiques, un prodigi de la memòria i un lector voraç. Quan, més tard, va ingressar al seminari cristià ortodox de la capital de Geòrgia, Tbilissi, el Ióssif fins i tot va començar a escriure poesia. Alguns dels seus poemes es van incloure en antologies de l'època, signats amb el pseudònim de Soselo, de reminiscències familiars.

En aquell temps la seva novel·la preferida era El parricidi , d'Alexander Kezbegui, que narra les aventures del bandoler Koba contra els russos. Precisament, quan, anys després, va haver de viure en la clandestinitat, el seu nom de guerra durant anys va ser Koba. Però aquell adolescent sensible que escrivia poemes i llegia novel·les d'aventures també va començar a familiaritzar-se amb lectures revolucionàries que desvelarien el seu caràcter rebel i desafiant, fins al punt que va acabar sent expulsat del seminari.

El cert és que Stalin mai no es va arribar a reconciliar amb el seu pare ni va poder superar el trauma infantil que la seva agressivitat li havia infligit.

e