M. JESÚS COMELLAS

Solidaritat o paternalisme?

Qui no necessita ajuda en molts moments, des de la infantesa fins a l'edat adulta? Hi ha moments extremament complicats i altres en què, per diferents raons, necessitem alguna persona propera. El problema és que aquesta ajuda pot fer sentir malament a qui la rep, segons quina sigui l'actitud de qui l'ofereix.

Potser és que no és tan fàcil ni rebre-la ni donar-la, per això cal vincular-ho amb la pràctica, si pot ser quotidiana, i més amb la manera de fer-ho que no amb les paraules. "Mira, pobret. Va, ajuda'l", no és precisament la millor manera. "Que no veus que no pot?", potser tampoc no és del tot apropiat, perquè neix de la nostra fortalesa i la fragilitat o feblesa de l'altra persona. Segurament anar amb els ulls oberts i pensar que podem col·laborar és una actitud molt més interessant, en el sentit que se sumen forces. I no cal pensar que "estem fent mèrits", ja que la col·laboració, per definició, és poder compartir sense mirar qui hi posa més o qui té menys.

En moments com l'actual, potser es dóna aquesta paradoxa de manera molt més evident, tant en el marc escolar com en el familiar i veïnal. Sembla que és més difícil veure, de forma equitativa, que es poden resoldre situacions de manera compartida. Igualment, hi ha maneres de fer que tenen tot el sentit en qualsevol situació i ara molt més.

Materials per fer una activitat, fer un fons comú basant-se en els recursos que aporti cada criatura, sentiment de comunitat... són actituds que afavoreixen que no es valori qui aporta més o qui pot tenir dificultats, ja que no es fa servir el que cada persona aporta, sinó que es reparteix, de manera que hi ha sentiment comú.

Les circumstàncies que viuen les persones no haurien de ser un factor de fragilitat o de fortalesa permanents, ja que no són categories inherents a la persona. Per tant, si es crea sentit de comunitat i solidaritat s'evita el paternalisme de qui pot i de qui té (siguin habilitats i recursos materials o del tipus que sigui), un paternalisme que no fa sinó crear distància, malestar i, en alguns moments, genera una certa ràbia i sentiment d'injustícia.

La cooperació, llavors, agafa moltes formes i afavoreix el sentiment que tothom hi dóna suport i tothom se'n beneficia. I això afavoreix l'equitat i la millora de les relacions.