Fa dues setmanes les xarxes socials van bullir per un parell de pàgines d’un llibre escolar on es podien llegir les biografies d’Antonio Machado i García Lorca. La gent no es va escandalitzar perquè fossin molt simples, sinó perquè s’amagava el tràgic final de Machado i García Lorca en la Guerra Civil. No és el mateix que et matin que morir-se. Com que el rebombori va ser considerable, ràpidament l’editorial va oferir un comunicat on es comprometia a retirar del mercat aquests llibres i a destruir tots els que tinguessin al magatzem. El més sorprenent és que aquest llibre ha estat en circulació des del 2011. Això vol dir que alumnes de tot Espanya durant tres cursos han après només que Lorca es va morir a prop del seu poble i que Machado va decidir viatjar a França amb la seva família per quedar-s’hi. L’editorial no ha volgut entrar en polèmiques polítiques i s’ha excusat que, en tot cas, ha de ser el professor qui acabi de completar els detalls que es considerin necessaris. Sóc dels que pensen que el llibre de text no ha de ser la Bíblia del docent. Jo sempre he picat d’aquí i d’allà, també amb materials fets per mi que cap govern no controla.
Modelar continguts
El control sobre el professor i la matèria és relatiu, tot queda en un magma espès de burocràcia que no necessàriament ha de coincidir amb el que s’explica a l’aula. En realitat, el que fem és un secret fantàstic entre professor i alumnes, i si aquests últims no es queixen i aproven prou, doncs avall que fa baixada. Assenyalar amb el dit una editorial concreta per mi és el menys important. Com que diuen que al juny trauran la nova edició arreglada no els faré més publicitat.
Fa un any vaig fer un llibre d’exercicis en una editorial força coneguda que encara espero que es digni a pagar-me la feina. Quan m’expliquen les causes no m’ho aclareixen del tot però interpreto que amb la futura llei han preparat llibres nous que de moment no poden comercialitzar, a l’espera de les decisions polítiques de torn. Una de les desgràcies més grosses que pateix el nostre sistema educatiu és que els governants estan obcecats a modelar el contingut al seu gust, creient que així els sortiran fidels votants. Que els ho preguntin a tots els independentistes que van patir l’escola franquista. Com n’hem de dir de tot d’això? Wertgonya?
