T. GILBERT

Sobirania alimentària familiar

Sobirania alimentària familiar / FOTO: TJERK VAN DER MEULEN Zoom

La idea que els mou a fer de pagesos és saber què mengen i aconseguir autoabastir-se de certs aliments. Mentre ho intenten -perquè la feina no és fàcil- aconsegueixen que les criatures tinguin contacte amb la terra, amb la natura, i, el més important, tota la família sap que han d'anar a l'una per aconseguir un repte comú. Mirem un cas concret.

Tenen un hort malgrat que viuen en una ciutat, Tarragona. Des de la primavera passada, la Mariona, el Martí i l'Olívia, de 9, 5 i 3 anys planten i conreen les seves fruites i verdures. "Amb més o menys èxit, això també cal dir-ho, perquè de pagès no se'n neix ensenyat", expliquen M. José Barberà i Iñaki Ruiz, els pares.

El Martí i l'Olívia són més de regar les plantes, i la Mariona, la més gran, té més iniciativa de treballar la terra, treure males herbes, plantar i collir. Justament, aquest és un dels motius que van impulsar els pares a tenir un hort quan van assabentar-se, la primavera passada, de la iniciativa de l'Hort de la Sínia (http://www.riugaia.cat/info/el-baix-gaia/hort-de-la-sinia/), que oferia parcel·les de 25 i 50 metres quadrats.

Una altra de les motivacions era el fet de consumir el que ells mateixos produïen, és a dir, la sobirania alimentària familiar -"I sabem com ho hem fet o deixat de fer", continuen explicant els pares-. Esclar que en el món de la pagesia no tot són flors i violes. "De cogombres no n'hem recollit ni un, perquè se'ns han assecat". Han après la lliçó, diuen, i ja saben que l'estiu que ve plantaran carbassons, que són més forts i segurs. També reconeixen el suport que els ofereix l'Hort de la Sínia, amb Joan Vives al capdavant, perquè hi tenen aigua i perquè els ofereix la palla per col·locar entre solc i solc perquè les plantes aguantin més temps la humitat i no creixin les males herbes. "El Joan també ens ofereix adob i planter, que podem comprar allà mateix". També poden consultar-li tots els dubtes que tinguin, i poden ampliar la informació a les xerrades que constantment organitza per aprendre a conrear un hort. Fins i tot, si algun dia no porten les eines de treball des de casa, poden llogar-les allà mateix per 3 € al mes. "Ens va bé perquè així tots tres poden tenir les mateixes eines per treballar: si volen tres regadores, tres regadores".

De tot una mica

Just ara tots cinc tenen la feina de treure les males herbes i d'arrencar els gira-sols. Un cop ho hagin fet, plantaran els enciams, els bròquils, les faves, els porros i els apis. Quan entrin els mesos de l'hivern, serà el moment de les remolatxes, la xirivia, les pastanagues, el rave i la ruca. El calendari de les verdures l'estan aprenent bé. I tot això tenint en compte que hi van un cop a la setmana i els caps de setmana. La resta de dies, amb l'escola i les extraescolars, no hi ha temps per a gaire cosa. L'hort el tenen a 10 quilòmetres de Tarragona, perquè l'Hort de la Sínia està situat exactament a la desembocadura del riu Gaià, a Altafulla.

Ara bé, entre les famílies s'ajuden. "Si alguna setmana veiem que no hi podem anar, demanem a algú dels horts propers que ens regui, que és una de les obligacions més immediates", diuen els pares.

L'hort els ha aportat alguns valors que no havien trobat en altres activitats, asseguren la M. José i l'Iñaki. Per començar, el contacte amb la natura, una qüestió molt necessària si vius en una ciutat. "I tots anem a l'una, fem una activitat que a tots cinc ens va bé i que té recompensa", afegeixen. La Mariona, la gran, és la que més se n'adona i als petits els va bé perquè també es relacionen amb els animals que hi ha a l'hort.