La cua de Quiró

Sir Ken torna a atacar

Sir Ken Robinson és molt famós. Més de 23 milions de persones han vist la seva TED talk (tipus de conferència apadrinada per una fundació) titulada ¿Les escoles maten la creativitat? Però Sir Ken no és la solució als mals de l’escola, sinó el símptoma. Li podríem aplicar el que Karl Kraus deia de la psicoanàlisi, que és la malaltia que suposadament ha vingut a guarir.

Ens assegura que estem greument malalts i que ell disposa de la medicina salvadora. I ho diu d’una manera tan encisadora que li perdonem que no ens mostri cap escola que hagi estat curada gràcies a la seva teràpia. Té unes intencions tan nobles que no les embrutarem demanant avaluacions. Qui vol córrer el risc que les proves refutin els seus bons propòsits?

Ho sàpiga o no, Sir Ken no fa res més que repetir el que deia Dewey, que “ creative activity is our great need ”, però ignora que entre Dewey i ell hi ha les aportacions de Guilford, Maslow, Torrance, Amabile... I que, ens agradi o no, encara no hem trobat una definició universalment acceptada de creativitat. Per això mateix la bibliografia és tan variada i inabastable. A l’Education Business hi ha en venda centenars de programes de desenvolupament de la creativitat que han estat seguits per milers de persones... sense gaire èxit. Sir Ken no hauria de començar aclarint per què només ell sap com reeixir?

Al seu nou llibre, Creative schools: the grassroots revolution that’s transforming education, ens torna a parlar de la necessitat de transformar l’educació de dalt a baix i d’acabar amb el que ell anomena el model escolar industrial. La novetat és que ara proposa com a alternativa les metodologies “orgàniques”, que fomenten l’amor a l’aprenentatge de tots els nens, desenvolupen la seva creativitat i els capaciten per als reptes del segle XXI. Cal repensar tots els principis de l’educació i situar la creativitat al centre, ens diu. A la pràctica això significa una crítica despietada a tot el que soni a currículum, programació lineal, classe magistral, coneixement factual, etc. El més curiós és que això de les “metodologies orgàniques”, lluny de ser innovador, forma part de les fantasies rousseaunianes del nen que vol aprendre de manera natural, com una planta.

El llibre, amb tot, és útil: permet constatar que Sir Ken escriu bé, domina el vocabulari i no fa faltes d’ortografia.