PALOMA ARENÓS

S'imposa una paternitat més activa

 Fer de pare ja comença a l'embaràs

Potenciar el rol actiu dels pares durant l'embaràs, el part i la criança. Aquest és l'objectiu que es van fixar la regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àmbit d'Atenció Primària de Barcelona Ciutat de l'Institut Català de la Salut (ICS) ara fa un any i mig. Per passar de la teoria a la pràctica, han impulsat un innovador grup de sis sessions de dues hores, un cop a la setmana, en un CAP de Barcelona -que va rotant puntualment- anomenat Canviem-ho en l'ASSIR , adreçat a homes que seran pares en un futur immediat. Les sessions estan liderades per llevadores d'Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l'ICS i per psicòlegs del Servei d'Atenció a Homes per a la Promoció de Relacions no Violentes de l'Ajuntament.

L'últim grup s'acaba de formar al CAP del barri de la Sagrera de Barcelona i hi han participat una quinzena d'homes, d'entre 30 a 35 anys. La llevadora Sandra Gallego n'és la dinamitzadora i està satisfeta dels resultats del projecte d'ençà que es va engegar el juny del 2012. "El balanç és molt positiu perquè hem aconseguit crear un espai d'intimitat i confiança d'homes sols que aviat seran pares. Les experiències d'un ajuden l'altre i creen un grup de suport en què comparteixen dubtes, pors o alegries i en què aprenen a relativitzar els problemes", detalla. "Tot i que es fa una xerrada introductòria, molts homes -reconeix Gallego- vénen pensant que només els facilitarem consells pràctics sobre l'embaràs, el part o la criança, que també ho fem, però se sorprenen quan descobreixen que treballem les emocions, la igualtat entre l'home i la dona o com transformar el rol tradicional masclista en una paternitat conscient". Els assistents participen en tallers molt vivencials en què reflexionen sobre els canvis que es produeixen i es produiran en la parella amb l'arribada d'un infant, reben informació sobre alguns aspectes pràctics de la cura, permisos de paternitat i altres mesures sobre conciliació de la vida laboral i familiar.

Sense complexos

El barceloní Gabriel Busquets, assistent al grup del CAP de la Sagrera, i la seva dona esperen la primera filla per al febrer de l'any vinent. En una visita a la consulta de la llevadora li van parlar del curs i s'hi va animar. Es mostra satisfet: "Hem tocat tota mena de temes sense complexos, com la sexualitat durant l'embaràs o en la quarantena o com gestionar les visites després del part". "Com que no estem amb les dones ens sentim més lliures -subratlla-. Són unes classes molt pràctiques, en què ens posem en situació i en què tothom hi pot dir la seva: expliquem pors i neguits i entre tots busquem solucions. Hem après a donar-hi nom i a pensar sobre certs temes que no ens havíem plantejat. Tinc clar que vull ser un pare actiu i conscient i criar la nostra filla amb sentiments", assegura convençut.

Aharon Fernández, psicòleg del projecte Canviem-ho del Servei d'Atenció a Homes per a la Promoció de Relacions no Violentes de l'Ajuntament de Barcelona, reconeix que el grup "ajuda a posar en relleu la importància d'un paper actiu dels homes". Afegeix que "diversos estudis evidencien que la paternitat responsable és un factor de protecció de conductes de risc i trastorns afectius en els nens i nenes que la reben, ajuda a prevenir les conductes violentes en la família". "Molts dels assistents -continua- tenen clar que no volen ser o tenir l'actitud que tenia el seu propi pare (absent en la criança, amb poca calidesa i que ho delegava tot en la dona), però no saben quin és el camí que han d'emprendre. Alguns estan una mica perduts buscant nous referents de paternitat", apunta Fernández.

El psicòleg afirma que el curs els dóna pistes per fugir de l'estereotip masculí tradicional: "Oferim un espai als homes, ja que, tradicionalment, han estat els actors secundaris en el procés del naixement d'un fill per culpa del sexisme. El millor és que creen una xarxa social en què comparteixen vivències i reflexionen sobre aspectes sobre els quals no s'havien parat a pensar", diu.

Nous models

El cert és que els temps estan canviant i els pares reclamen un paper actiu en la criança dels fills. Al pròleg del llibre Una nueva paternidad (Ed. Pedagogía Blanca), el pediatre Carlos González reflexiona sobre l'evolució de la implicació dels pares en la criança en la història recent. "Els homes vam ser apartats de la criança dels nostres fills, especialment a partir de la Revolució Industrial. Ens van treure del taller artesanal, que era a l'entrada de casa, o dels camps de conreu veïns, on estàvem en contacte continu amb la nostra dona i fills, i ens van enviar a una llunyana fàbrica o oficina, on passem vuit hores (o moltes més) al dia separats dels nostres éssers estimats. Ens van oferir una nova identitat, definida no per la nostra vida real, sinó per la nostra vida laboral. Si algú pregunta «Què ets?», responem taxista, metge, fuster o comercial, en lloc de respondre persona, marit, pare o aficionat a la música".

González subratlla: "Tradicionalment, entre el col·lectiu masculí, la feina era originàriament el que els homes fèiem per guanyar-nos la vida; teníem clar que la feina era una cosa i la vida un altra. Però hem acabat creient-nos que la vida és la feina, convertint-nos en el senyor que arriba tard a casa, renya els que han sigut dolents («Ja ho veuràs quan arribi el pare!») i fa el petó de bona nit".

Però el pediatre matisa que cada vegada més hi ha pares que s'han adonat que els falta alguna cosa. "No volem acceptar aquest paper que la societat ens reservava. Volem implicar-nos plenament en la nostra família, viure de veritat. I en ser pares ens adonem que res del que hem dit abans o del que podrem arribar a fer en el futur és tan important com estimar i cuidar els nostres fills. És el més transcendent. Potser l'únic transcendent", conclou.