Flors de Bach
EVA BACH

Sigues amable

L’amabilitat és una qualitat que valoro i agraeixo molt. Som amables quan adoptem actituds atentes i deferents, quan irradiem estimació envers les persones i les coses, quan a través d’un petit gest aconseguim deixar una empremta plaent i perdurable en els altres.

Fa temps vaig tenir ocasió de conèixer un professional de renom que considero un gran mestre i que tenia moltes ganes de conèixer. Hem col·laborat en alguns àmbits laborals comuns i tenim coneguts mutus, però mai no havíem coincidit personalment. Vaig veure que feia una conferència un dia que tenia el vespre lliure i vaig decidir anar-hi. Vaig arribar de les primeres, quan encara faltava una estoneta per començar, i vaig aprofitar per apropar-me a la taula a presentar-me. Li vaig dir que no li volia prendre gaire temps, que només volia saludar-lo i fer-li saber que estava molt contenta d’haver pogut anar a escoltar-lo. La seva resposta va ser un lacònic: “Ah sí, no havíem coincidit mai”. No em va fer cap més comentari ni pregunta, no em va dir que s’alegrava de conèixer-me ni em va donar les gràcies per anar-hi. Excuso les dues primeres coses. Potser no tenia cap interès en mi ni s’alegrava de conèixer-me com jo a ell. Però un “gràcies per venir” em sembla inexcusable. Quan algú ens dedica un temps i una atenció, hauríem de ser prou amables per donar les gràcies -ni que sigui per mera cortesia-, encara que ens agafi en un mal moment o un mal dia.

Marcar la diferència

El segueixo valorant igual. Penso que seria injust i desmesurat per part meva deixar de fer-ho per un moment desafortunat. Però l’anècdota evidencia que petits gestos en petits instants poden marcar grans diferències. Canvia molt quan t’apropes a una persona si et dedica un instant de plena atenció o gairebé no et fa cas, si et mira als ulls o et defuig la mirada, si t’acull amb un somriure o amb cara de pomes agres, si agraeix fins i tot les petites coses o sembla que vagi sobrada... Són alguns gestos amables que val la pena cuidar i ensenyar a cuidar als nostres fills. Indiquen grandesa de cor i qualitat humana i, si ens acostumem a practicar-los, ens faran més humans, faran més pròximes les nostres relacions i ens aportaran senzills i exquisits instants feliços.