S’ha d’aprendre a veure i a mirar

Sobre la percepció

El filòsof José Antonio Marina, en el llibre El cervell infantil: la gran oportunitat (Columna), assegura que la percepció “és un fenomen més complex del que ens pensàvem”, malgrat que ja se sap que la criatura neix preparada per captar unes coses i no unes altres. I que l’important és aprende a mirar i no a veure.

Per entendre-ho millor, Marina posa l’exemple dels ulls de les granotes. Què diuen els ulls de les granotes al cervell de la granota? “Poques coses. Per ser exactes, quatre. La granota no veu l’insecte que es menjarà. Només detecta el contrast, el moviment, la convexitat i el clarobscur. Pot morir-se de gana envoltada de mosques si no es mouen”. Així que per a la granota la sensació és el començament d’una resposta, mentre que al cervell humà “és la matèria sobre la qual es pot construir un significat”.

A partir de la captació i la selecció d’informació, el nadó reconstrueix la realitat en la seva memòria. Crea el seu món. “El naixement d’un nen és el punt de partida d’una cosmogonia, que vol dir que les xarxes neuronals van descobrint uns patrons, i els organitzen en esquemes que són instruccions per reproduir un significat o una experiència”.