Sentiment de pertinença

A una criatura sentir-se part d’una família, i no tan sols del nucli estricte, li dóna força i seguretat. “Com més amor i respecte pugui sentir dels seus membres, més feliç i tranquil podrà créixer”, ressalta Mònica Batalla. D’altra banda, això també l’ajudarà trobar el seu lloc en l’espai i en el temps.

En la seva concepció del món i d’ell mateix, al nen l’ajudarà tenir consciència de les seves arrels, dels relats que determinen la seva família. Per això Batalla subratlla que el millor que poden fer els pares pels fills “és fer-los entendre que hi ha un ordre i que ells tenen un lloc en aquest ordre”. Perquè això sigui així, l’ideal és poder tenir una relació fluida amb tota la família i els amics més propers, els que també en formen part, encara que visquin lluny o ja no siguin entre nosaltres.

La informació de l’arbre genealògic

Quan es fa un arbre genealògic, en què a més de les relacions de parentiu hi ha dates, noms, professions i fets rellevants, amb un simple cop d’ull ja ens adonarem de coincidències, fets que es repeteixen, dates redundants, etc., que ens diran moltes coses i també ens les faran sentir. “A partir d’aquí, si s’hi vol aprofundir, amb l’ajut d’un terapeuta se’n podran veure moltes més i podrem entendre i resoldre situacions que potser no ens deixen avançar com voldríem i que ens lliguen”, apunta la periodista i terapeuta formada en constel·lacions familiars Mònica Batalla.

Fent l’arbre també poden aparèixer fets que la família ha tendit a ocultar, com alguns secrets de família, coses que de vegades no es diuen pel dolor que causen. Un exemple pot ser la mort d’un infant: “Potser no se’n va voler parlar més -diu Batalla-, però hi va ser, i per tant aquella vivència es transmetrà i tindrà un efecte en els que vindran després”. De vegades, posar-ho sobre paper ho fa més fàcil.