EVA BACH

Sempre podem reconciliar-nos per dins

Saber demanar perdó és una gran virtut. També ho és saber perdonar, i aquesta segona virtut de vegades és tan escassa com la primera. En un taller amb famílies, una mare va explicar que el seu fill adolescent estava trist i amoïnat perquè se les havien tingut amb un bon amic i des d'aleshores s'havien distanciat. D'això ja feia uns mesos i l'altre noi no l'havia volgut perdonar. El motiu de la baralla no em va semblar gaire greu, però ja se sap que la forma de viure un conflicte és molt subjectiva. El cas és que el seu fill patia i volia saber què hi podia fer.

Quan la persona destinatària de les nostres disculpes no les accepta, o ni ens vol escoltar, tenim l'opció de reconciliar-nos-hi per dins. Sempre és millor si podem segellar la pau d'una manera conjunta. Però la decisió d'acabar amb les friccions o el malestar la podem prendre unilateralment, al marge de si l'altre ens perdona o no. De fet, la capacitat de perdonar-nos a nosaltres mateixos encara hauria de ser més determinant. Però la manera que tenim d'entendre el perdó i de demanar-lo sovint inverteix l'equació, de manera que donem tot el poder a la persona agreujada i deixem la nostra pau interior a les seves mans. Per això ens sentim malament quan no l'obtenim.

Disculpes i humilitat

Hem d'ensenyar als fills a demanar disculpes tant pels altres com per si mateixos. Unes disculpes ben demanades requereixen la humilitat de reconèixer les pròpies equivocacions, la capacitat de sentir-ho de debò quan ferim algú, la disposició a fer alguna cosa per reparar-ho i el compromís d'anar més amb compte en el futur. Tot això és el més important i depèn únicament d'un mateix. Per evitar que es quedin ressentits quan les disculpes no són acceptades, també els hem d'ensenyar a tenir a dins seu el diàleg que no és possible a fora. A imaginar que parlen amb l'altre i li diuen que han intentat arreglar-ho com han sabut. Que els dol no haver-ho aconseguit. Que assumeixen i respecten que de moment no sigui possible restablir l'entesa. Que si algun dia és possible se n'alegraran. I que mentre no sigui així deixaran de lluitar per aconseguir el que ja no és a les seves mans i procuraran reconciliar-s'hi internament, que no és poc.