Criatures 26/07/2014

Segurs també sobre rodes

Ens desplacem a peu, en cotxe o en bicicleta i per tant ens hem d’assegurar que els cotxets i les cadiretes en què aniran els nostres fills són els més segurs. Hi ha moltes opcions per triar

Esther Escolán
6 min

L’univers dels cotxets és molt ampli i, tal com apunta Marcela Hoyos, gerent del fabricant de cotxets Baby Essentials, “el primer que cal fer és identificar les necessitats de cada parella”. ¿Acostumem a sortir a passejar? ¿Fem servir el cotxe sovint i, per tant, haurem de plegar-lo i carregar-lo al maleter? ¿Vivim a la ciutat? ¿Agafem el metro?

Un cop clares aquestes qüestions, cal saber que, a grans trets, existeixen dos tipus de cotxets: els travel system i les cadiretes de passeig amb cabàs homologat des del naixement. Els primers inclouen cabàs, una cadira per al cotxe del grup 0 (el Maxi-Cosi que se’n diu, tot i que és una marca) i la cadireta de passeig “i són cotxets multifuncionals que inclouen diferents accessoris que s’adapten a l’edat i les necessitats del nadó”, explica Hoyos. Confortables i més complets que les cadiretes de passeig, també són més robustos i, per tant, pesen més. Per la seva banda, les cadiretes de passeig també són fàcils de transportar i lleugeres, i moltes compten amb cabàs homologat entre els seus accessoris, cosa que permet utilitzar-les des del naixement de la criatura.

La Carla Alcaide, que el 31 de juliol farà dos mesos, ha heretat el Bugaboo Cameleon de la seva cosina Lucía. Els factors que van convèncer els seus pares, però, van ser “la seva seguretat i versatilitat, ja que es transforma de cabàs a cadireta”, explica el seu pare, el Francesc. El cotxet també té molts accessoris i la cadireta podria incorporar una cadira de cotxe del grup 0 homologada sense cap mena de problema, “però a més permetrà que la Carla vagi cada cop més incorporada a mesura que passa el temps”, afegeix el Francesc.

Homologats i adaptats

Els primers mesos del nadó utilitzem el cabàs, ja que la criatura ha de mantenir l’esquena en una posició horitzontal. Tot i respectar aquesta horitzontalitat, el nen no ha d’estar-se més de tres hores seguides al cabàs o grup 0. “A partir dels sis mesos ja pot començar a viatjar a la cadireta, ja que necessita veure i descobrir el seu entorn, participar del passeig”, apunta Marcela Hoyos.

Pel que fa als criteris de seguretat que cal que els pares tinguin en compte a l’hora de triar el cotxet, “n’hi ha un de fonamental -subratlla Hoyos-, i és que estigui homologat, a més de comptar amb la normativa BSN EN 1888 2003”. Altres factors a tenir en compte, a part del disseny, que ha d’agradar-nos, són que “les dimensions s’ajustin a l’espai de què disposem [maleter, ascensor, etc.], la capacitat del cistell per portar la compra, que porti rodes antipunxada, que la cadireta sigui reclinable fins a quedar en posició horitzontal i la facilitat a l’hora de plegar-lo”, apunta Hoyos. I si ens ve bessonada? Els pares poden triar entre els cotxets que porten les criatures en línia o en paral·lel.

Cadireta per al cotxe

Els sistemes de retenció infantil formen part del dia a dia d’aquells pares que viatgen amb la canalla al cotxe. Les cadiretes infantils es divideixen en cinc grups en funció del pes del nen. Així, existeixen les del grup 0 (fins que l’infant pesa 10 kg), grup 0+ (fins als 13 kg), grup 1 (9-18 kg), grup 2 (15-25 kg) i grup 3 (22-36 kg).

Des de finals del 2013 hi ha en vigor la nova normativa i-Size d’homologació de sistemes de retenció infantil. Aquest reglament, que conviurà temporalment amb l’anterior, pretén que les cadiretes s’ajustin millor a les característiques físiques de cada nen i s’acoblin amb més precisió al seient del vehicle. Les principals novetats que incorpora són la substitució de l’actual classificació de cadiretes per grups de pes per un interval d’alçada, la introducció del xoc lateral com a prova obligatòria per obtenir l’homologació (una prova que no era obligatòria fins ara, malgrat les reivindicacions dels clubs europeus d’automòbils davant l’elevat risc d’aquests xocs) i que tots els nens de fins a 15 mesos hauran de viatjar en el sentit contrari a la marxa del vehicle (quan fins ara només ho havien de fer fins als 9 kg).

La normativa també promou la universalitat en l’acoblament de les cadiretes al vehicle, al mateix temps que promourà un sistema d’ancoratge i-Size al vehicle compatible amb totes les cadiretes homologades.

Criteris de seguretat

La Fundació RACC publica anualment un estudi comparatiu de sistemes de retenció infantil en què s’analitzen els factors més importants a l’hora de triar un model. El més important d’aquests factors és la seguretat, que inclou una avaluació de les lesions en cas de xoc frontal i lateral. “En segon lloc -prosegueix Lluís Puerto, mànager del departament tècnic de la Fundació RACC-és molt útil conèixer la nota en facilitat d’ús, ja que els pares hauran de cordar els seus fills cada dia”. Un aspecte que el RACC valora des de fa pocs anys i que volen promoure és el de “la presència de substàncies nocives per a l’infant, com els ftalats, en els teixits de la cadireta”, afegeix Puerto.

Pel que fa a la col·locació de la cadireta al cotxe, els experts recomanen que els infants se situïn als seients posteriors del cotxe, tot i que fins fa poc també era possible situar-los al del copilot, en el sentit contrari a la marxa i sempre que desactivéssim els airbags. En aquest sentit, Lluís Puerto alerta que “l’airbag davanter del copilot és un airbag molt gran i està dissenyat per protegir un adult, no per interactuar amb una cadireta amb infant; en canvi, al seient del darrere el nen disposa de més espai al davant per desplaçar-se mentre desaccelera sobtadament en cas d’impacte”.

Al seu últim estudi presencial, on van revisar la instal·lació de més de 800 cadiretes, el RACC no va trobar ni una sola cadireta al seient davanter, “cosa que indica que els pares tenen la lliçó ben apresa”, destaca Puerto. De totes maneres, en la reforma de la llei de seguretat viària d’enguany es prohibeix expressament col·locar cadiretes al seient del davant, així que a partir d’ara ja no caldrà ni plantejar-s’ho.

Tot i ser encara molt petitona, la Carla ja s’ha estrenat en això de viatjar en cotxe. “Són trajectes curts durant els quals viatja a la cadireta del grup 0 als seients posteriors del cotxe, acompanyada d’un de nosaltres mentre l’altre condueix”, explica el seu pare. D’entre els seients posteriors, el central torna a ser el més recomanable i és que, tal com ens explica el mànager del departament tècnic de la Fundació RACC, “consta d’un espai lateral a banda i banda superior al dels seients laterals i, per tant, permet una desacceleració lateral en cas d’impacte que pot evitar lesions”. Aquest principi només té una excepció: que el seient central no compti amb un cinturó de tres punts, cosa que impedeix que la cadireta quedi ben fixada i sigui més adequat situar-la en un dels seients laterals.

Sortir amb la bici

Una pràctica que ha guanyat adeptes entre els pares i mares durant els últims anys és la de sortir amb la bicicleta acompanyats dels seus fills des que són ben petits. El Francesc Alcaide és una de les activitats que vol compartir amb la seva filla “quan tingui més estabilitat”. Fins que la Carla tingui la seva pròpia bicicleta, el seu pare pensa portar-la amb ell acoblant una cadireta a la seva, una activitat que espera que “encomani a la seva filla el plaer de fer esport i fer-ne, a més, a l’aire lliure”. Uns beneficis que no acaben aquí per a la criatura, ja que, en paraules d’Antonio Alfaro, tècnic del taller de Decathlon, “el passeig els aporta les vitamines pròpies de l’exposició solar i oxigenació, i això els relaxa i els fa venir gana, a més d’estrènyer els llaços afectius entre pares i fills”.

A grans trets, existeixen tres tipus de cadiretes per portar els nostres fills a la nostra bicicleta: per a cistella de transport, les que s’acoblen al quadre de la bici i les que s’acoblen a la part davantera. Les primeres transmeten totes les vibracions del terreny al nen, tot i ser molt segures, i les que s’acoblen al quadre, just per darrere del seient de l’adult i en suspensió sobre la roda posterior, són les que ofereixen més confort a pares i fills. Finalment, les que s’acoblen a la part davantera ens permeten mantenir el contacte visual amb l’infant en tot moment, tot i que fan més difícil per a l’adult portar la bici. Alfaro apunta que hi ha “un quart sistema per poder sortir en bicicleta amb la canalla, que és la barra-trail, una barra d’acer que uneix la bicicleta de l’adult amb una d’infantil amb un diàmetre de 16 o 20 polzades”.

Pes i peus

El criteri fonamental a l’hora d’acoblar una cadireta infantil a la bicicleta és que l’infant tingui un desenvolupament físic equivalent al d’un nen de 9 mesos (els pediatres utilitzen uns barems que ho mesuren) i no pot pesar més de 22 kg. “Tampoc hem d’oblidar que els infants circulin amb el casc posat -obligatori- i que vagin ben abrigats, ja que sobre la cadireta i com que no fan cap mena d’exercici físic perden més calor. També cal assegurar la criatura a través de les corretges que incorpora la cadireta i que eviten caigudes”, destaca Alfaro.

També hem d’assegurar-nos que el nen col·loqui bé els peus a l’espai habilitat per als peus de la cadireta i fixar-los amb les corretges que incorporen, ja que en cas contrari poden ficar-se a l’interior de la roda posterior i provocar un accident.

stats