Flors de Bach
EVA BACH

Seguirem vivint, estimant i rient

Cinc parelles de pares i mares ens vam conèixer gràcies al futbol dels nostres fills. Jugaven al mateix equip i les incomptables hores compartides mentre els acompanyàvem als partits van teixir una bella amistat, que s’ha anat refermant amb els anys i ha continuat més enllà del futbol dels nens, ara ja grans. Tenim la sort de viure al mateix barri i de poder anar caminant a les cases de tots. Sopem junts molts dissabtes i viatgem junts sempre que en tenim ocasió. Hem sabut fer de cada trobada una autèntica celebració de la vida i l’amistat. Però fa només onze dies, va venir a visitar-nos la tragèdia. Té la maleïda mania de presentar-se sense que la convidis per esguerrar-te la festa. Un de nosaltres deu, un tresor d’home, marit, pare, fill, germà, gendre i amic, anava en l’avió estavellat als Alps la setmana passada.

El plor, el desconsol, la desolació, la ràbia, la incredulitat, la buidor i la gelor, les preguntes sense resposta..., han posat un punt i final despietat al festival de rialles i alegria que ens acaronaven el cor i la vida, i s’han convertit en hostes indesitjables a la nostra taula. Ara ens toca transitar pel dolor immens del que mai més tornarà a ser com era i del que ja mai no podrà ser. I fer costat als seus familiars més propers, que han d’afrontar el que desitjaríem que fos un malson però que és una cruel i immerescuda realitat.

Cors trencats

La consternació és més gran encara perquè plou sobre mullat. Aquesta adorable família ja havia patit anys enrere una altra pèrdua en circumstàncies especialment doloroses, i la fortalesa d’ànim i l’alegria de viure que seguien desprenent, i encomanant malgrat tot, haurien de ser motius de sobres perquè la vida els recompensés amb el mateix, en lloc d’acarnissar-s’hi amb una nova i virulenta envestida.

L’impacte ha sigut ferotge i sobtat i ens ha deixat els cors fets miques. Però no ens queda altra sortida que ajudar-nos els uns als altres a recompondre’ls. Avui necessito proclamar que seguirem vivint, estimant i rient. I que ho farem per nosaltres mateixos, pels nostres fills, pels nostres éssers estimats i també pel nostre amic, a qui brindo amb amor aquesta flor que mai no hauria volgut escriure.