Salvador Espriu

Salvador Espriu / MONTSE FAIXAT / EFE Zoom

En els primers anys de vida del poeta Salvador Espriu hi trobem, probablement, les arrels de dos dels temes que centren la seva poesia: Sinera i la mort. L'escenari predilecte de la seva infància i el terratrèmol que va fer trontollar aquell món idíl·lic. Però anem al principi de la història, allà on va començar tot.

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners, fill del notari Francesc de Paula Espriu i d'Escolàstica Castelló. Ell era un home vital, de caràcter obert i lliurepensador, i ella era una dona tímida, molt reservada i extremament religiosa. Els Espriu havien arribat a Santa Coloma des d'Arenys de Mar, la localitat on tenien les arrels familiars, a causa de la feina del notari. A la capital de la Selva hi van néixer els tres primers fills de la parella: el Francesc, el Salvador i el Josep. Quan el nostre protagonista tenia un parell d'anys, la família es va traslladar a Barcelona, on van néixer les dues germanes petites, la Maria Isabel i la Maria Lluïsa. Als estius, la família s'instal·lava a la casa familiar de la Perera, a Arenys de Mar, on residien tots els seus familiars. I és allà, a Arenys, on el Salvador i els seus germans vivien els moments més feliços de la seva existència.

Diuen que el futur poeta era un noi entremaliat, que passava tot el dia campant al seu aire, entrant i sortint de les cases dels parents i amics de la família. Un dels llocs que Salvador freqüentava era la casa de la seva tia materna, Maria Castelló, on va quedar impressionat per una col·lecció de gravats sobre la història bíblica d'Ester que penjaven de les parets de la casa. Gravats que inspirarien l'obra de teatre Primera història d'Esther . Durant els mesos d'estiu a prop del mar, el nen recuperava la llibertat que perdia durant el curs a l'Escola Alemanya. La vida de la família transcorria plàcidament i amb comoditat fins que, a inicis dels anys vint, la seva existència es va alterar violentament: el xarampió va entrar a casa seva i els cinc germans van anar caient malalts, l'un rere l'altre. Mentre el Salvador provava de recuperar-se, instal·lat a Viladrau, va morir la Maria Isabel, i més endavant també el germà gran, el Francesc, en un accident al port d'Arenys. Aquestes dues morts van canviar per sempre la família i van marcar el caràcter del Salvador, que, a més, havia quedat debilitat pel xarampió i sempre més va patir una salut fràgil.

Aquell vailet juganer es va haver de sotmetre a llargues temporades de repòs per por d'una recaiguda. Va ser en aquestes llargues etapes de convalescència que va descobrir la seva passió per la lectura. En particular se sentia atret pels llibres de religió i d'història antiga. Quan tenia 16 anys va escriure la seva primera obra, titulada Israel , escrita en llengua castellana. El seu pare en va fer editar cent exemplars per regalar als amics i coneguts. Quan va ser el moment d'anar a la universitat, Espriu es va decidir per dues carreres: dret i filosofia i lletres. Treia unes notes brillants en totes dues, però aviat va quedar clar que li agradaven més les lletres que el dret. Mentre estudiava va publicar El doctor Rip , la seva primera obra en català. Era l'inici d'una trajectòria literària que ja coneixem.