Sagrada Família

Els tòpics d'una família atípica

Amb un accent més nostrat, per Televisió de Catalunya hi han passat també famílies de tota mena que han entrat a formar part de l'imaginari popular, com els Montsolís de Nissaga de poder , els Riera de Secrets de família o la família nombrosa de Majoria absoluta . Un altre referent del gènere és La sagrada família , una comèdia de Dagoll Dagom en què la protagonista és una mediadora familiar que intenta resoldre tota mena de disputes alienes però és incapaç de resoldre els problemes que afecten la seva pròpia família. Joan Lluís Bozzo explica que van voler fer una sèrie sobre la família perquè "és l'hàbitat primer de la persona, que no és escollit". "És un condicionant molt fort a la teva vida i mereixia que se li dediqués una sèrie". Segons Bozzo, buscaven "una visió divertida, sense voler fer sang, però per poder parlar de la família en les seves noves formes". "Els models familiars han canviat molt, amb les relacions entre pares i fills, i les noves parelles dels pares. La família és una estructura que en poques generacions s'ha modificat i volíem fer el retrat d'una família d'avui. Res a veure amb la imatge clàssica amb la figura del pater familias i la mare com a figura de dedicació a la llar i als fills. Els papers han canviat". El director de Dagoll Dagom assegura que "la família és una font inesgotable per trobar arguments".