XAVIER TEDÓ

Reutilitzar llibres? Parlem-ne

La socialització dels llibres de lectura en escoles i instituts posa en peu de guerra escriptors i il·lustradors

"Socialitzar els llibres implica que les editorials pleguin, les llibreries tanquin i autors i autores no puguem continuar escrivint". Així de taxatius es mostren els escriptors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil que han elaborat un manifest que denuncia una pràctica cada cop més estesa a les escoles i instituts del nostre país. El problema és que ara la reutilització no només afecta els llibres de text, sinó que últimament alguns centres també ho fan amb els de lectura.

Ha estat la guspira que ha acabat d'encendre els ànims d'un col·lectiu que també pateix la crisi. Les promotores de la rebel·lió han estat les escriptores Gemma Lienas i Maite Carranza. Aquestes dues primeres espasa del gènere infantil i juvenil van coincidir en una llibreria de Vilanova a principis de juny i van decidir passar de la indignació a l'acció posant les bases de la plataforma Autores i Autors en Perill d'Extinció (APE). Només uns dies més tard ja eren una quarantena reunits en assemblea a l'Ateneu Barcelonès per aprovar el manifest i preparar les primeres accions.

Eduard Màrquez, un dels escriptors que s'hi han adherit, no es pensava que la davallada de la facturació fos un problema col·lectiu: "Quan em van citar en un restaurant i vaig veure que entre els assistents hi havia Francesc Miralles, Anna Manso i Andreu Martín vaig adonar-me que no és un problema només meu, que no és que ho estigui fent malament, sinó que tothom està patint". L'autor barceloní denuncia que "els últims anys, i no per la crisi, hi ha una tendència a socialitzar el llibre de lectura, no tan sols el de text, que també és un problema". Ho ha viscut en primera persona.

Com molts altres escriptors, Màrquez visita escoles per fer un col·loqui d'algun dels seus llibres amb els alumnes. "Quan els dius que facin cua per signar-los els llibres, el mestre et fa que no amb el cap, et diu que tots els llibres es queden a l'aula". La socialització del llibre literari significa la compra de 25 o més llibres prescrits per a un curs com a lectura obligatòria per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, i que passen a ser propietat del centre educatiu. "Abans els casos eren aïllats, de les cinquanta escoles que podia visitar et passava en dues o tres, però ara s'ha anat incrementant en tot tipus d'escoles i ha adquirit una dimensió preocupant".

Aquest escenari provoca, segons explica el mateix autor, greus perjudicis: "En l'àmbit pedagògic, l'alumne ja no va a la llibreria a remenar, deixa de tenir una biblioteca personal i perd l'oportunitat d'endinsar-se en el món dels llibres". També afecta el sector editorial: "Si abans en venies 25 a cada escola i te n'enduies un percentatge, ara ja no reps cap royalty i això fa que molts escriptors ja no puguin viure de les seves obres".

Poc marge de benefici

L'APE s'ha marcat com a primer objectiu donar a conèixer la problemàtica entre l'opinió pública, perquè la reutilització de llibres té bona premsa a la societat, i més en temps de crisi. Només els afectats la qüestionen. "Hi ha un desconeixement absolut de com funciona el sector, la majoria d'escriptors vivim dels avançaments de les editorials, que ens paguen entre 1.000 i 1.500 euros a canvi dels royalties posteriors, que depenen de l'èxit de l'obra".

A la pràctica, els drets d'autors són el sou dels autors. Un sou que en el cas dels escriptors de literatura infantil i juvenil és més baix que el de la resta, perquè no s'emporten el 10% de cada llibre venut, ja que els il·lustradors se n'emporten entre un 2% i un 3%. "Si un llibre val sis euros, t'endús menys de 60 cèntims. Per tant, si les escoles deixen de comprar llibres de manera generalitzada el sector perilla".

Canviar el model també resulta complicat perquè les editorials haurien de pagar més d'avançament, però en vendre menys llibres només els queda l'opció de quintuplicar el preu final de l'obra. Després de subratllar que "compartir està bé si no afecta el creador", Màrquez deixa clar que "ni les escoles ni les AMPAs ho fan amb mala fe, sinó per estalviar-se uns diners". "També hi ha inconsciència, i quan exposes el problema a les escoles algunes deixen de reutilitzar els llibres", afegeix.

També han tingut bones sensacions amb les trobades que han mantingut amb partits polítics: "Totes les formacions d'esquerres, que estan a favor de la reutilització dels llibres de text, desconeixien que es fes amb els de lectura, i està previst que compareixem al Parlament". El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha compromès a impulsar una taula sectorial amb escriptors, editors, llibreters, escoles i AMPAs a la tardor per mirar de trobar solucions. Paral·lelament, el conseller ha acordat amb els autors fer un estudi per analitzar la situació després de constatar, segons l'APE, que es tracta d'una "socialització mal entesa".

La Generalitat ja va deixar de subvencionar els llibres de lectura fa dos anys arran del Manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules , subscrit per més de quatre-centes persones del món del llibre. Els autors que ara tornen a fer-se sentir afirmen que, malgrat tot, la majoria de famílies no compren llibres als seus fills. No parlen de les que tenen menys recursos: "Una de les nostres peticions és crear un fons públic de llibres de les biblioteques perquè se'ls puguin endur a casa".

El valor de compartir

El professorat i les associacions de mares i pares no veuen malament la socialització dels llibres literaris. Ho ha pogut comprovar la plataforma d'autors en les trobades que han mantingut amb la Fapac i l'Associació de Mestres Rosa Sensat. "La música els sona bé, però no acaben d'entendre la lletra, perquè ressalten el valor pedagògic de compartir", sosté l'APE. Maria Vinuesa, de l'equip directiu de Rosa Sensat, relativitza la problemàtica: "Trobem lícit que es queixin per pràctiques no adequades. Però no són generalitzades, perquè moltes escoles fomenten la lectura, que és el que ens interessa a nosaltres".

De fet, Vinuesa assegura: "A les escoles on he treballat cada any assignàvem una partida per comprar llibres i enriquir la biblioteca, i això encara es fa". En qualsevol cas, adverteix que "no els podem dir als pares com s'han de gastar els diners ni jutjar els seus hàbits de vida" i atribueix les queixes dels escriptors i il·lustradors a la crisi, perquè "la socialització fa anys que funciona, però ara la gent s'ho mira molt a l'hora de comprar i d'un llibre es pot prescindir". L'associació de mestres defensa la reutilització de llibres, també literaris, "si no es fa de forma matussera, sempre amb les mateixes obres". "Els llibres no es poden eternitzar, empobreixes culturalment els alumnes en no mostrar la diversitat existent, però no és per no afavorir un negoci, que ho critiquem".

Vinuesa afirma que fa molts anys que des de les escoles s'incentiva la lectura: "Entenem, compartim i lamentem els problemes que puguin tenir, però tothom està patint la crisi, i més que centrar el debat en la reutilització cal promoure iniciatives que fomentin el gaudi de la lectura". En aquest sentit, la dirigent de Rosa Sensat advoca perquè "els autors treballin per canviar les males pràctiques": "Com fem nosaltres", assegura.

I les biblioteques?

Àlex Castillo, president de la Fapac, també minimitza la controvèrsia: "Sempre s'ha reutilitzat, i l'exemple més clar és la biblioteca, i també els llibres que es passen entre germans". Castillo creu en la socialització: "Sempre hi hem apostat perquè és una manera de reduir despeses i conscienciar els alumnes perquè tinguin cura de les coses". Després de subratllar que "era l'inici de la gratuïtat dels llibres de text", el president de la federació lamenta que "ara, amb la crisi, les subvencions han desaparegut del tot". També denuncia la desaparició dels ajuts institucionals a la digitalització: "El llibre digital també ha embarrancat; sense subvencions el cost gairebé s'ha duplicat".

A més, Castillo recorda l'elevat preu dels llibres en català: "Els llibres de butxaca en anglès i francès costen la meitat". Són factors que la Fapac emfatitza per mostrar l'altra cara de la moneda: "Els autors han de poder viure de la literatura, cal trobar l'equilibri, però potser haurien de demanar un marge més alt".

El màxim dirigent de les AMPA catalanes està en contra que "cada lectura s'hagi de pagar". "Em sembla bé que una escola en compri 25 i els reutilitzi el curs següent, perquè comprar un llibre no significa llegir-lo", afegeix. "La literatura infantil i juvenil està mal dissenyada en els plans educatius, és patètic que a secundària llegeixin els mateixos llibres que llegia jo, quan el món ha canviat tant", sosté.

Castillo creu que "la reutilització no frenarà l'interès per la lectura si la tria és de qualitat, si el llibre transmet uns valors i un coneixement". Tampoc no comparteix que amb la socialització els pares deixaran d'anar a les llibreries: "Si només hi anaven quan havien de comprar el llibre que demanava l'escola, vol dir que no és el públic que busquen". Sí que apunta que hi ha un canvi d'hàbits: "Mai s'ha llegit tant com en l'actualitat però ara es fa en diferents, formats com passa amb la informació".