El restrenyiment és un problema molt freqüent en els nens petits. No el fals restrenyiment dels nens de pit, que poden estar dies i setmanes sense fer caca però al final la fan líquida i sense dolor, sinó el restrenyiment de veritat
Molts cops comença amb l’alimentació complementària. Amb la lactància materna exclusiva, els nadons fan una caca tan tova que qualsevol canvi (encara que sigui menjar fruita i verdura) la farà més dura. Per primer cop a la vida, fer caca requereix un petit esforç, i molts bebès no el volen fer. En altres ocasions, el restrenyiment comença quan es retiren els bolquers. Acostumats a fer-se la caca a sobre, molts nens no volen fer-ne de cap altra manera. S’aguanten les ganes, sense comprendre que, si no la fan ara, demà la bola serà més grossa i més dura i costarà més de fer-ne. A vegades es produeix una molt dolorosa fissura anal, la qual cosa accelera el cercle viciós.
Sovint em pregunten les mares si el restrenyiment del seu fill té una causa psicològica. Esclar que sí! No per un “trauma” o per “cridar l’atenció” o per una “fixació a l’etapa anal retentiva”, sinó simplement en el sentit que el nen s’aguanta a propòsit, es nega a fer caca per evitar l’esforç, la molèstia o el dolor. ¿I pot ser que tingui un problema de budells? Habitualment no, si acabat de néixer va expulsar meconi abans de 48 hores i si durant les primeres setmanes va fer diverses deposicions al dia. Però si el restrenyiment va començar des del naixement, cal consultar un especialista. En els casos més lleus, el nen anirà fent caca amb certa dificultat i només caldrà donar-li suport. No renyi o ridiculitzi mai un nen perquè es nega a fer caca, o perquè se la fa a sobre. Fer-se caca a sobre és un problema lleu i transitori, una fase normal quan es deixen els bolquers. I si el seu fill li demana el bolquer, posi-l’hi sense discussió. (És per això que no convé fer gaire propaganda del tipus “El bolquer és de nens petitets, tu ja no en portes perquè ets gran”. És important que el nen tingui dret a reclamar el bolquer sense vergonya ni sensació de fracàs.)
Però quan el restrenyiment està instaurat -quan el nen fa menys de tres deposicions per setmana o només en fa amb supositoris- es fa necessari un tractament llarg (sovint mesos) amb laxants, amb la dosi necessària perquè el nen pugui fer caca cada dia sense dolor, fins a trencar el cercle viciós. El polietilenglicol (Movicol) sembla el més eficaç i amb menys efectes secundaris (eviti els laxants naturals, que sovint contenen senet, del tipus Cassia angustifolia).
