Criatures 14/12/2013

Rellegint en Toni Sala

i
Xavier Gual
2 min

Fa dotze anys, l'escriptor Toni Sala va obtenir un notable èxit gràcies a la publicació de la seva Petita crònica d'un professor a secundària . Aquests dies he tingut la necessitat de rellegir aquesta obra per comparar-la a l'actualitat del meu institut. De fet, quan el vaig llegir per primera vegada encara no treballava de professor i ja em va sorprendre per moltes de les experiències que explicava. Ara que n'he fet una relectura puc afirmar que el panorama en conjunt no ha canviat tant. Sala situa el debat crític amb la substitució recent del BUP per l'ESO. Això suposa, entre d'altres, l'ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys, assignatures optatives i la inclusió de professorat provinent de primària. Aquests tres elements generen diverses polèmiques globals, més enllà d'anècdotes particulars.

Si el llibre encara és vigent és per aquesta sensació de deriva que provoquen les reformes educatives. Els docents ens sentim sols i mal valorats per una societat que, en general, encara ens veu com uns privilegiats amb moltes vacances. Un altre fet que genera incomoditat és l'aparició als centres dels psicopedagogs, que des d'aleshores tenen l'última paraula en la presa de decisions. L'alumnat segueix estant eternament desmotivat, amb llibres de text o ordinadors. "En dinou anys com a alumne, mai no m'havia trobat amb un espectacle així. Però el meu primer trimestre com a professor ja em vaig trobar dues alumnes esgarrapant-se i dient-se de tot". M'han impressionat els comentaris que Sala fa sobre els professors que un dia perden la lluita i cauen de baixa. Alguns emmalalteixen i amb sort es recuperen, d'altres simplement no tornen. És molt dur comprovar com antics companys ens deixen abans d'hora, perquè la professió els ha castigat en excés, i d'això no en parla mai ningú. El que compta és mantenir les aules plenes, entretingudes, i maquillar els resultats com es pugui. La idea final de Sala és demolidora, sobretot ara que les direccions dels centres tenen més poder i els sindicats alarmen que s'estan multiplicant els expedients a professors. "El deteriorament de secundària, seguit des de dintre, m'espanta". "Cada vegada que els professors obrim la boca, la conselleria reacciona a la defensiva: no se'ns tracta com uns treballadors que volen poder fer bé la seva feina, se'ns tracta com una nosa". I d'això ja en fa més d'una dècada.

stats