Per a una família sense creences ni pràctiques religioses la Setmana Santa és una bona època per marxar de vacances a Honolulu, Alaska o qualsevol destí on sigui difícil que sorgeixin preguntes que fa molta mandra contestar. Per Nadal és més fàcil. És una tradició més lligada a les trobades familiars, en què seiem tots al voltant d'una taula, hi ha els regals, etc. A més, la història, el conte, la llegenda o com li vulgueu dir té un final feliç, si n'excloem la petita excepció sanguinolenta i gore dels Sants Innocents. Nadal entra dins del gènere de comèdia familiar, mentre que la Setmana Santa la trobarem a la prestatgeria de drames i temes esotèrics, dues temàtiques àrdues per a qui ha de suportar la bateria de preguntes d'uns menors d'edat amb tendència a repreguntar i burxar.

Sabates

Mama, i per què els iaios ens regalen sabates, ara? I per què està plena la sabateria? A tothom li regalen sabates? Per què no ens les regalen a l'estiu, quan ens comprem les sandàlies? Jo no vull sabates, jo vull un patinet de tres rodes. Són algunes de les preguntes i afirmacions al més pur estil Mònica Terribas a les quals em veig sotmesa la setmana abans del cap de setmana de la palma. Una festa, d'altra banda, en la qual no participem. Al principi, quan els nens eren éssers vius sense consciència que poguessin preguntar-se per què un senyor ruixa productes d'artesania vegetal guarnits amb llaços, llaminadures i mandangues que valen un ull de la cara, vam cedir a la pressió-il·lusió familiar. Va ser una fase curta i aviat vam decidir aprofitar aquell matí de diumenge per fer el que fos menys anar a la benedicció de la palma. Entre altres coses perquè, insisteixo, a casa no som catòlics ni cristians. Musulmans, jueus i budistes, tampoc. Però hi ha rituals que queden i les preguntes tocanassos en són un.

Santa

Tant de bo les preguntes s'aturessin al dia de la palma. Què vol dir Santa, per què cada any canvia de data i per què tothom en diu Setmana Santa si la majoria no anem a missa se situen al capdamunt de la llista de preguntes principals. Preguntes que responc amb un parell de nassos: pregunta-li a l'àvia que és qui porta aquest tema. Si no cola tinc una resposta alternativa: perquè així ens deixen fer festa. I si noten que estic fugint d'estudi cedeixo i els dic l'explicació progre rotllera: Jesús era un senyor molt bo, igual que Buda i Mahoma, igual que el teu pare i jo quan paguem els autònoms cada mes, que diuen que va existir, tot i que no se sap del cert, igual que Batman, però tu també pots ser bo sense ser del seu club. Mira si pots ser bo que aquí tens l'escombra i el pal de fregar per deixar la terrassa neta de caguerades de coloms.

Cultura religiosa

És un fet que la Setmana Santa i la seva prèvia, la Quaresma, és un cúmul de rituals i vocabulari catòlics que per als nens que no formen part del club, però que hi estan en contacte, poden resultar incomprensibles. Els meus, a l'escola, tenen una assignatura de cultura religiosa i a mi em sembla bé. Els cal un traductor, un manual d'ús perquè puguin entendre què pensa i sent molta gent que els envolta. I també els ajuda a entendre la seva família, que tot i no ser religiosa, celebra el Nadal, els van nomenar padrins (civils), fan festes estranyes (la segona Pasqua i la Immaculada Concepció), es mengen la mona i els ofereixen regals per la palma.