Criatures 26/07/2016

Reivindiquem el rol dels avis i les àvies

El 26 de juliol se celebra el dia dels avis i les àvies, un bon moment per reivindicar la seva tasca de suport a la conciliació laboral i familiar i la seva aportació en l'educació de les criatures

A.f.
4 min
Avis i néts: amor sense límits

Més d'un 18% de la població espanyola està per sobre dels 65 anys i un 16% per sota dels 15. Segons l'INE, es preveu que el 2061 hi hagi més de 16 milions de persones grans –un 38,7% del total de la població–. En les últimes dècades, els avis i les àvies han multiplicat els seus rols i s'han convertit també en pares, mares, educadors, metges, infermers... Els avis i les àvies espanyols gaudeixen en general de bona salut, són físicament actius i disposen de temps lliure i de ganes de gaudir-lo amb els seus familiars, segons l'anàlisi d'hàbits i ús de productes lúdics per part de persones grans, promogut per CAYRO, en col·laboració amb l'Institut Tecnològic de la Joguina i l'Institut de Biomecànica de València.

Aquest estudi estima que els homes majors de 65 anys disposen d'una mitjana de 7,23 hores d'oci al dia, i les dones, de 5,33 hores. Unes hores que, a l'estiu, es poden veure ocupades per algunes obligacions, com per exemple la cura dels néts i nétes que esperen les vacances dels seus progenitors durant la sequera escolar de juny a setembre.

Per a Rosario Carrió, directora general de Joguines CAYRO, “quedar-se a càrrec dels néts no hauria d'estar renyit amb el temps que els grans dediquen a l'oci, sinó tot el contrari, és el millor moment per jugar”. “El joc és el millor instrument per a la millora i la prevenció dels efectes negatius de l'envelliment”, afirma Carrió. Així, qualsevol persona gran “pot jugar per exemple amb jocs de taula, sempre que estiguin adaptats [per a infants] amb materials, colors (contrastos) i grandàries de les peces, entre altres”.

Jugar a l’estiu

El temps d'oci amb els avis és també una manera de potenciar vincles. Així mateix, la paciència i dedicació de les persones grans aporta als nens seguretat. Anar d'excursió, jugar a petanca, a cartes o al parxís, explicar contes o cantar velles cançons són algunes activitats que poden entretenir els nens i que estan a l'abast de tothom. Per això, CAYRO proposa un 'Manual d'instruccions per avis i àvies durant les vacances', amb l’objectiu de limitar l'estrès que pot suposar estar al càrrec dels més petits.

Manual d'instruccions

Regla número 1. Els meus avis em mimen. La funció de "mimar" els néts va unida al fet de ser avi, i molts estudis demostren que això no és dolent, si anem amb compte de no anul·lar la influència dels pares. Mimar els néts fa que apreciïn l'existència d'un amor incondicional que, amb el temps, els genera benestar i confiança en ells mateixos. Però no cal confondre “mimar” amb “mal educar”. Es pot ser permissiu i indulgent sense contrariar les normes bàsiques.

Regla número 2. Parlar, parlar i parlar. No s’han de prendre decisions importants sense consultar els pares ni tampoc desacreditar-los. Això és fonamental per al bon enteniment entre les parts. Parlar prèviament dels límits i horaris que cal respectar, com el temps de TV o videojocs, el ritme habitual de son, l'horari dels menjars o els costums que cal mantenir o evitar, estalviaran més d'una discussió entre avis i progenitors. Ja sabem que els avis poden permetre's algun “extra”, però és important que sigui això, un “extra”, i no un costum.

Regla número 3. Jugar, jugar i jugar Si hi ha alguna cosa que saben fer bé els avis i àvies és jugar amb els seus néts i nétes. El temps lliure de què disposen les persones grans és una oportunitat única per jugar amb els seus néts. Una idea interessant pot ser pintar o crear un collage amb fotos per construir amb els néts l'arbre familiar, una bona ocasió per transmetre les arrels i els valors d'una forma fàcil. També podem inventar junts una obra de teatre per interpretar-la a la mare i al pare quan vinguin a recollir-los –un consell, feu servir roba vella, barrets i altres relíquies per disfressar-vos–. Cuinar unes postres per sopar o fer una melmelada, anar a comprar… Qualsevol acció quotidiana pot convertir-se en un joc si es planteja com a tal.

Regla número 4. Per sobre de tot, transparència. Però si, donat el cas, els néts s'han portat malament, cal evitar amagar-ho als pares. Creure que els estàs protegint d’un càstig és un error, el que estàs fent en realitat és donar-los motius per repetir-ho, ja que els nens interpreten que “tot s’hi val” si tu ets a davant –ja els “salvaràs”–. Ser sincers i explicar als seus pares amb ells al davant la situació, probablement farà que s'hi repensin abans de tornar-se a embolicar.

Els néts rejoveneixen els avis

Un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra conclou que les persones grans que comparteixen temps amb els seus néts viuen més anys. Aquest treball, signat per Bruno Arpino, del departament de Ciències Polítiques i Socials, en col·laboració amb Valeria Bordone, investigadora del Centre Wittgenstein a Àustria, ha utilitzat dades d'un estudi sobre salut i jubilació als EUA. La mostra era de 1.701 homes i 2.935 dones d'edats compreses entre 50 i 85 anys.

L'encreuament de dades els va permetre arribar a la conclusió que l'edat cronològica no coincideix amb l'edat subjectiva, ja que aquesta última és una construcció que es fa la mateixa persona en funció a les seves vivències. I que els néts i la cura dels néts són un “factor determinant en l'experiència subjectiva que es té sobre l'envelliment”, ja que aquest no només té a veure amb l'edat cronològica, sinó també amb el rol que exerceix a la societat. Curiosament, l'estudi mostra com els avis més joves se senten més vells que les persones del mateix grup d'edat que no tenen néts, però a mesura que es fan grans aquesta relació s'inverteix. En el cas de les dones, el fet de fer-se càrrec dels néts redueix encara més la seva edat subjectiva.

stats