Reina Victòria

Reina Victòria / ALEXANDER BASSANO Zoom

Si pensem en la influència que va tenir el seu regnat i en la llegendària fortalesa del seu caràcter, ja podem deduir que la reina Victòria d'Anglaterra era una escollida, una dona forta entre els febles, una supervivent. Això és així, no n'hi ha cap dubte, però hi ha una dada molt més objectiva que ens ajudarà a fer-nos a la idea de fins a quin punt estem davant d'una força de la naturalesa: el seu avi, el rei Jordi III, va tenir quinze fills. Bé, doncs cap de tots els seus descendents mascles va sobreviure a la infantesa, així que la Victòria és, com dèiem, una supervivent, en el sentit més literal de la paraula.

La Victòria era filla del duc de Kent, Eduard, quart fill del rei, i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg. El seu avi era el rei Jordi III. El pare de la Victòria s'havia fet el ronso a l'hora de contreure matrimoni i només ho va fer quan el seu pare, el rei, el va pressionar en aquest sentit per garantir la successió a la Corona britànica. Es va casar amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg, que aportava dos fills al matrimoni -Carles Frederic i Feodora-, fruit de la seva unió amb el príncep Emili Carles de Leiningen. La primera i única filla del matrimoni entre el duc de Kent i la princesa Victòria va ser Alexandrina Victòria, coneguda familiarment amb el nom de Drina. Només vuit mesos després del seu naixement, el seu pare, el duc de Kent, va morir d'una greu pneumònia i, una setmana després, també va morir el seu avi, el rei. L'hereu al tron era Guillem IV, que no tenia fills, així que la petita Victòria era, de sobte, la segona en la línia de successió. En aquest context, doncs, la nena -que tenia com a llengua materna l'alemany- va començar a estudiar anglès i altres idiomes i a ser educada per arribar a ser la futura reina d'Anglaterra. La nena era espavilada i sensible i no semblava disposada a deixar-se dominar.

Va créixer sota l'exagerada i tirànica protecció de la seva mare, víctima d'una obsessió malaltissa per custodiar aquella nena de futur excels, com demostra el fet que compartissin habitació fins a la majoria d'edat de la Victòria. L'altra persona que tenia cura de l'educació de la Victòria era Fräulein Lehzen, una institutriu severa però afectuosa. Quan tenia 11 anys va morir el seu oncle, que regnava amb el nom de Jordi IV, i va succeir-lo el seu germà, Guillem IV. La Victòria només tenia dotze anys quan li van comunicar el càrrec que li tocaria ocupar algun dia, el de reina d'Anglaterra. Sembla que la nena va quedar-se en silenci i, segons després, va assegurar amb convenciment: "Seré una bona reina". Molts anys després admetria que, malgrat aquesta reacció, la notícia l'havia fet plorar molt. Quan el rei Guillem IV va morir, la Victòria ja tenia divuit anys i va ser coronada reina dels anglesos. Sembla que el primer que va exigir va ser una cambra per a ella sola. Tot i les tenses relacions amb la seva mare, l'estricta moral que ella li havia transmès va deixar petja en la formació de la noia. Així ho va demostrar durant el seu regnat, que va durar 63 anys, conegut com a època victoriana .