Sóc a la terrassa d’un restaurant, esperant que ens facin cas, i aprofito per buscar material per a aquest article. Observo. En realitat, més o menys discretament, tothom tafaneja una mica. Hi ha taules en què ningú no parla i tothom està enviant missatgets pel mòbil. Hi ha parelles que es fan petons. I hi ha separats de vacances amb els seus fills. Hi ha de tot, i segur que no tots els que classifico com a separats ho són, però no ve d’un pam. Diguem que si veig un home d’uns quaranta-cinc anys amb dues criatures de deu i dotze anys a la terrassa del restaurant d’algun poble mariner, el considero separat.
Observo si els pares, separats o no, parlen gaire amb els nens, o els tenen distrets jugant amb els mòbils. Observo si els matrimonis conversen o no amb alegria i si fan cara d’avorrits. La meva filla em fa notar que uns pares passen de tot mentre el seu fill gran juga amb el mòbil i el petit, de genolls a la cadira, s’atipa de pa amb oli. I el meu fill em diu que, si busco material per a un article dels meus, també m’observi a mi mateix: en lloc de conversar amb ell em dedico a observar les altres taules.
Estudi de camp
Després d’unes quantes observacions estic temptat de creure que he fet un estudi de camp prou fiable per permetre’m algunes conclusions i explicar-les en un article. ¿Juguen més amb el mòbil els nens que comparteixen taula amb pare i mare o els que fan les vacances amb un sol progenitor? Reben més atencions els uns o els altres? A quins se’ls veu més consentits? Però serien conclusions d’estar per casa. La gràcia és observar cada cas, sense pretendre res més que l’anècdota. La categoria la deixarem per als sociòlegs. La llàstima és que, en general, no es miren l’espècie humana de gaire a prop.
Veiem una parella amb tres criatures. La petita suca el tovalló a la seva copa d’aigua. La mare s’enfada, s’adreça al pare de la criatura i li diu que la renyi ell, que ja està bé, que a ella no li fa cas i que ell no els renya mai. Aquesta és la diferència. Els separats amb nens, durant les vacances amb ells, ni podem fer l’orni, ni podem delegar en la parella les nostres responsabilitats, ni compartir-les. A més, si no tenim parella, és amb ells amb qui parlem i riem. Ni que sigui una setmana, els que no esteu separats ho hauríeu de provar. És altament educatiu. Per als adults.
