JAUME CELA & JULI PALOU

Recomanació spinoziana

El filòsof deia: no ploreu, no us indigneu, compreneu. Un repte difícil d'assolir, sobretot per als que, diguin el que diguin segons quins comentaristes experts en tot, no hem estirat més el braç que la màniga ni ens sentim, per tant, culpables de la crisi econòmica que patim. Només faltaria que les víctimes haguéssim de comparar-nos amb els que saben fer l'agost, baixin com baixin les aigües. Potser sí que tots anem en el mateix vaixell, però en aquest vaixell no tothom hi té la mateixa responsabilitat.

Els que ens dediquem a l'ofici d'educar no plorarem, perquè sabem a qui ens devem i no caurem en la temptació de tirar la tovallola. Per tant, ens empassarem les llàgrimes i afrontarem les retallades sense vessar ni una sola llàgrima. No indignar-se? Això sí que no. Estem indignats de tanta misèria moral, de tanta significació pervertida que inunda el debat educatiu, de tanta gent que es mira el transcurs de les coses i li sembla que ell no hi té res a fer. Ens indignem i farem de la nostra indignació bandera i no ens cansarem de denunciar que cal trobar altres solucions que no siguin només aplicar les tisores als pressupostos socials. I ho farem pel mateix que hem dit abans: cada mestre, cada professor, té un contracte firmat amb tinta invisible amb cada alumne per ajudar-lo a créixer en un món que no hem sabut fer d'una altra manera. Hem d'estar sempre al seu costat i aquest deure ens evita caure en la desesperació. Comprendre. Ho intentem. Però no vol dir oblidar que hem de continuar lluitant per construir un model educatiu al servei de tothom.