Reaccions

davant la mort

e

Davant de la mort d’un ésser estimat, els infants viuen molt intensament els sentiments de dolor, ràbia i tristesa. I podem somatitzar-los. Així, és possible que no tinguin gana, que apareguin dolors físics -mals de cap, de panxa o de coll, falta d’energia, etc.-, que es mostrin més sensibles i capriciosos, que no vulguin anar a dormir sols, que se sentin culpables perquè no es van comportar bé amb el difunt, que creguin que el veuen o pensin que tornarà, que rebutgin anar a l’escola o que pateixin una alteració del seu rendiment escolar.

e

“A més, poden aparèixer novament comportaments d’etapes anteriors a la seva edat, com fer la pipa i pixar-se al llit”, afegeix Núria Soler, psicòloga i directora tècnica de Psikered. En el cas dels adolescents, a més, poden aparèixer canvis de conducta, l’aïllament i els excessos. “És important -puntualitza Soler- que a l’adolescent no se li assigni un rol que no és el seu (com el del pare difunt) ni permetre que ell es cregui en l’obligació d’assumir-lo amb frases de l’estil «Ara tu ets l’home de la casa»”.

e

El llibre I jo, també em moriré? (Columna) recull les inquietuds expressades per mestres, pares, infants i joves durant els tallers Ara sí que sé.