XAVIER TEDÓ

Raonar, no enraonar

Un centenar d’escoles de Catalunya i les Illes avancen l’ensenyament de filosofia a primària

Raonar,  no enraonar / FOTO: GETTY / ESCOLA CAN PUIG Zoom

Incorporar a primària i a secundària la filosofia com a activitat acadèmica. Aquest és el pilar sobre el qual se sustenta el projecte Filosofia 3/18, que recull el llegat del professor universitari nord-americà Matthew Lipman, que l’any 1969 va començar a desenvolupar una proposta pedagògica per posar aquesta disciplina al centre de l’educació. El programa Philosophy for children, que s’aplica en més de cinquanta països, va començar a implantar-se a Catalunya als anys noranta. “A casa nostra el projecte neix entre els anys setanta i vuitanta amb la primera revolta educativa, perquè semblava que la filosofia era una cosa de grans, tot i que, de fet, ja de molt petits es pregunten constantment pel món que els envolta, perquè hi han de trobar el seu lloc i tot és nou per a ells. Són preguntes que també es fan quan són adolescents, perquè és una època en què s’ho qüestionen tot”, explica Irene de Puig, directora del Grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia) i impulsora de la iniciativa.

L’educadora, que es dedica a formar professors adaptant i divulgant el projecte, subratlla que l’objectiu que es van marcar era “que les escoles anessin introduint moments de reflexió setmanals com una mena de ioga mental per abordar qüestions d’ètica o estètica”. Un dels primers centres que s’hi va sumar va ser l’Escola Can Puig de Banyoles, ara fa vint anys. Dolors Guix, cap d’estudis i professora de filosofia d’aquest centre del Pla de l’Estany, en fa una valoració molt positiva: “Animo els mestres a descobrir i treballar aquest projecte, tan ric i potent, que és pal de paller de totes les pedagogies del segle XXI, perquè fa que els alumnes siguin més crítics, conseqüents, responsables i democràtics”.

Temes del dia a dia

La metodologia de treball és oberta: “No hi ha un temari definit. Es treballa en funció de les demandes del grup i s’aborden temes com l’amistat, la mort, la diferència o la justícia. En el cas dels més petits es fa amb jocs i contes provocadors que generen un diàleg. Amb els més grans s’utilitza la narrativa juvenil, el cinema o la música perquè es facin preguntes”, assenyala la precursora del programa.

De Puig afirma que l’actualitat no és la font del debat. “La filosofia vol calma i les notícies del dia estan tenyides d’emocions, i si l’ànima està agitada costa reflexionar”. Ho corrobora la docent de Banyoles: “És un projecte que costa al principi perquè és molt obert. A partir d’unes lectures i altres materials que proporciona l’IREF, els nens opinen tenint present sempre que no hi ha una única resposta”.

Coincideix en el diagnòstic Roser Bassedas, directora de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau de Barcelona, que també va ser de les primeres a adherir-se al programa, l’any 1998: “El tutor facilita el diàleg, però no jutja. I els alumnes tampoc poden rebatre un company afirmant que allò que diu no és correcte. El més important és raonar de forma educada”.

Aprendre a escoltar

La màxima responsable d’aquest centre de Vallvidrera afirma que és “un projecte on tot es fonamenta en l’argumentació i que aconsegueix que aquesta manera de fer es traslladi a totes les àrees i desenvolupi en els alumnes l’esperit crític”. Hi contribueix que el programa ja arrenqui a P4: “Amb els més menuts ho fem en dos grups per poder-los escoltar millor, i a partir de primer amb la classe sencera, tot i que ens estem plantejant també partir-ho per agilitzar el diàleg”.

Basseda destaca els avantatges que sigui el tutor qui porti la sessió: “Surten moltes coses personals, emocions, sentiments, i això reforça els vincles amb els alumnes”. No és un espai, però, per resoldre conflictes: “Tenim l’assemblea de classe o l’Escolta’m, que són tutories de grup, per solucionar els problemes que puguin sorgir. La classe de filosofia és perquè aprenguin a dialogar”. Tampoc serveix per fer teràpia. “Hi ha qüestions, com la mort o el dol, que els emocionen, però ho has de saber reconduir perquè no es converteixi en una teràpia. Els llibres que utilitzem amb els de sisè -que són traduccions d’obres de Lipman o el llibre Wonder de R.J. Palacio- eviten que parlin de coses personals”.

A l’Escola Can Puig de Banyoles els alumnes de primer són els que comencen el programa amb una hora a la setmana de filosofia: “Els més petits en fan al racó de pensar, però no de manera tan sistemàtica”, explica la seva cap d’estudis. Guix remarca que la iniciativa requereix un rodatge perquè s’assimilin els mecanismes de funcionament: “Als de primer els costa aixecar la mà, respectar el torn. Cadascú hi diu la seva sense escoltar. Però a mesura que avança el curs van aprenent a dialogar i escoltar-se, moltes vegades millor que els parlamentaris”.

La utilitat d’aquestes classes de filosofia es manifesta en el dia a dia de l’escola: “L’altre dia, a colònies, on hi havia nens de P5, 2n i 4t, un nen va rebre un fort cop de pilota i a l’hora de demanar disculpes ells mateixos van comentar que aquestes situacions es podrien treballar a filosofia. És quan vius situacions com aquestes que t’adones que la feina que fem té un sentit”. A més, periòdicament venen alumnes de filosofia de la Universitat de Girona i participen en la classe com a observadors per després avaluar la sessió.

Amb la voluntat de donar a la filosofia un paper central, al programa curricular del centre han impulsat un projecte propi per als alumnes de sisè, Dialogant amb les escultures de la nostra ciutat, que consisteix en un recorregut artístic perquè després expressin a l’aula què els inspira l’obra, quines emocions els provoca o quin sentit li donen.

Filoscoles

Aquestes dues escoles, juntament amb una vintena més de primària i secundària de Catalunya i les Illes, formen part de la xarxa d’escoles que segueixen el projecte Filosofia 3/18 i que s’han agrupat sota el nom de Filoscoles des de fa un any: “L’objectiu és que el centenar de centres que participen en el programa s’acabin sumant a la xarxa, que segueix l’exemple de les escoles verdes”, afirma De Puig, que deixa clar que “la qualitat educativa i la formació dels mestres” són les premisses bàsiques d’aquesta xarxa.

L’altre gran repte és que més centres públics de secundària s’apuntin al projecte: “A secundària tenim pocs instituts perquè només és obligatori al batxillerat, en què fan història de la filosofia i van més justos pel que fa a temps i docents, mentre que els centres concertats i privats tenen més flexibilitat horària”, explica la directora de l’IREF. De fet, la directora de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau, Roser Bassedas, diu que els encantaria que “un institut de la zona seguís aplicant el programa”.

Les retallades també es noten en els cursos de formació que es fan i que són bàsics per a aplicar el programa: “Quan hi havia pressupost podíem fer una seixantena de cursos a l’any, però ara en fem molts menys”. De Puig lamenta que la filosofia no tingui més protagonisme en el sistema educatiu: “L’ensenyament està per a altres guerres. Està perdent els papers amb l’excel·lència o l’èxit empresarial, sembla una cursa per veure qui corre més. Les humanitats van de reculada per una falta de sensibilitat general que sobrepassa l’escola i abraça tota la societat”.

En aquest sentit, l’educadora denuncia que “les escoles abans eren un revulsiu i ara sembla que domestiquin els alumnes per al mercat. Si els pares han de triar entre anglès i informàtica o filosofia, no dubtaran en cap moment. I llavors acabes tenint gent que parla anglès però no sap què dir. La filosofia aporta reflexió, criteri, autonomia”.

Bassedas també ho veu de la mateixa manera: “La filosofia forma persones que pensin i que no obeeixin i això al sistema sembla que no li interessa. És la millor eina per destriar informació, per saber el perquè de les coses”. Els resultats avalen l’encert d’incorporar la filosofia a les primeres etapes educatives. Un informe elaborat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, del departament d’Ensenyament, assegura que allà on s’incorpora el 92% dels alumnes pensen millor i que vuit de cada deu professors admeten que escolten més l’alumnat, que han incorporat canvis metodològics a l’aula i que reflexionen més sobre la seva pràctica docent.