Radiografia de l’escola

El camí a seguir

Enric Prat, professor de pedagogia internacional de la Universitat de Barcelona, i Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, fan una radiografia de l’escola que tenim i una proposta de com creuen que hauria de ser.

QUÈ TENIM

Si comparem els continguts que s’imparteixen a l’aula en relació als de països europeus que poden servir de referència, estem lleugerament per sota en nombre d’hores de matemàtiques, ciències naturals, arts i manualitats, i dediquem les mateixes hores a llengües i ciències socials.

Pel que fa a la metodologia, treballem bastant més continguts de manera memorística, prioritzant l’acumulació excessiva per sobre de l’aplicació. Aquest és un dels motius pels quals tenim moltes més hores de dedicació a l’escola i necessitem més temps per fer deures.

QUÈ HAURÍEM DE TENIR

Tots dos coincideixen que hauria de prevaler la qualitat per sobre de la quantitat del que s’ensenya.

En ple segle XXI els coneixements són molt dinàmics, per això no té sentit un mètode rígid. Palacín aposta pel model que s’està estenent de classe inversa: “Cal aprofitar que els coneixements es poden aconseguir per diferents vies (llibres, internet, aplis, etc.), deixar els continguts per a casa i fer els deures a l’escola, amb el professor que t’acompanya en el procés i amb els possibles problemes que puguin sorgir. Així s’aconsegueix un aprenentatge profund”. El professor Prat afegeix que els currículums han de ser més esponjats, resolutius i pràctics, amb menys acumulació memorística i més resolució de problemes. La memòria s’ha de treballar però amb l’acumulació de continguts.

Un bon mestre és el que ensenya per a la majoria i per als desmarcats, tant per davant com per darrere, amb un ensenyament a multivelocitat, transversalitzant els continguts: “Però per aconseguir aquesta personalització tant els centres com els mestres necessiten tenir més autonomia, per poder innovar d’acord amb el grup”, diu Palacín. Prat reclama que es racionalitzi el temps que s’està a l’escola utilitzant-lo d’una altra manera, replantejant-nos la jornada i el calendari escolar: “No hi ha una solució única, però des d’un punt de vista pedagògic és necessari pensar les hores que volem que siguin a classe. I des d’un punt de vista social, quantes hores volem i necessitem que hi siguin, per qüestions de conciliació i per compartir temps familiar”, explica Prat.

La clau és que els alumnes puguin transferir els coneixements adquirits, tant pel que fa al vessant personal com als estudis o en relació a una feina futura. És important que siguem conscients que l’escola, sobretot la pública, tot i fer-ho molt bé, no pot arribar a tot arreu, i que per a això hi ha altres canals, com les extraescolars o els centres de lleure.