M. JESÚS COMELLAS

Radars o responsabilitats?

Quina mirada tan curiosa tenim moltes persones adultes davant les normes, especialment les de circulació. Qui no ha fet comentaris, quan anem conduint, del tipus: "Mira quina rucada, hem d'anar a 80 només perquè ens puguin posar una multa"; "Vigila que aquí hi ha el radar, després ja podrem córrer més"... Quin aprenentatge tan eficaç per a les criatures sobre com escapar-se del compliment de les normes tot evitant les multes! Quan es fan aquests comentaris, sovint és per una anàlisi crítica basada en el punt de vista personal i no valorant el motiu o criteri de prevenció o de seguretat que dóna fonament a la norma. De nou comentaris en veu alta poc educatius: "Corda't el cinturó que si ens veu la policia ens posarà una multa".

Això mateix es reprodueix amb les normes escolars o les que hi ha en alguns espais públics. Les nostres actituds fan que la canalla pensi que moltes normes són absurdes i, sobretot, poc serioses. I, per tant, podem no complir-les, i si ho fem serà únicament per la por a la multa, al radar, a perdre punts o al càstig. El tema és interessant, ja que obre moltes possibilitats per a l'aprenentatge infantil. No ens haurem d'estranyar si, més endavant, ens trobem amb situacions i actituds que s'interpretaran com una falta d'obediència, o amb dificultats infantils per acceptar les normes que sí que volem que compleixin. Per tant, potser cal un canvi d'enfocament.

Certament hi ha normes generals que són valorades en diferents llocs -escola, empreses o a casa- i que tenen sentit per funcionar millor. Responen a informacions professionals, afavoreixen prevenir riscos, permeten millorar el benestar... Justament per això cal donar l'explicació clara a les criatures, ja que tenen sentit i estan per sobre de les valoracions personals. A partir d'aquesta informació cal que les respectem. I, de fet, no haurien de ser necessaris ni els radars ni les multes, sinó només entendre que cal confiar en qui té la responsabilitat de fixar les normes i, malgrat les discrepàncies, respectar-les. És important fer aquest canvi en les actituds adultes, evitar que les criatures dubtin d'allò que se'ls demana, i per evitar la poca credibilitat de les persones adultes: que els petits no pensin que no cal cap norma, que "nosaltres ho controlem tot".