Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Quina carn has menjat?

Una de les activitats que està més vinculada amb la salut i que ens hi implica dia a dia és la de l’alimentació. Aquesta activitat vital, malgrat que té molta presència, no ha afavorit que hi hagi gaire coneixement, per part de la canalla, ni de què mengen ni del perquè dels aliments. Tampoc no se’ls desperta l’interès i la curiositat per conèixer nous aliments o maneres de cuinar-los perquè el menú sigui variat. De vegades costa engrescar-los i mantenir la curiositat de saber què es menja, de descobrir el perquè de les preferències que té cada persona de la família, quins gustos desagraden més o quins criden l’atenció perquè són nous. Si no fem un esforç en aquesta direcció, no ens ha de sobtar que poques vegades aconseguim despertar les seves ganes de tastar coses noves.

En l’alimentació hi juguen un paper fonamental els sentits: els aliments entren per la vista -colors, textura, mides-, per l’olfacte i, evidentment, pel gust. I possiblement per aprofitar tots aquests aspectes atractius hi ha tanta creativitat a la taula en els nous restaurants. Però per què no s’aprofita la curiositat infantil, les ganes d’aprendre i de descobrir coses noves que tenen, per acostar-los a un millor coneixement dels aliments? De ben segur que afavoriria que acceptessin tastar nous aliments.

La primera dificultat segurament és el vocabulari: saben que mengen carn, encara que, en alguns casos, parlen de “tall” i se suposa que volen dir “tall de carn”. Però carn de quin animal? I miren amb una cara gairebé de desconcert: “Animal? Ah, sí!” També estaria bé poder parlar de quina manera es pot cuinar: arrebossada (que ho dissimula tot), a la planxa, fregida o amb suquet, encara que no s’entri en paraules més complexes com fricandó. I el mateix passa amb la verdura. Bledes? Escarola? Mongetes? O amb les fruites. Caquis? Nespres? Albercocs? Potser ha arribat el moment de posar nom als aliments, de donar-los més informació, de manera que els serveixi per fer un aprenentatge.

A l’escola no els correspon el paper únic de fer aquesta descoberta, tot i que seria interessant poder preguntar a la canalla què han menjat i com estava cuinat. Cal començar per situacions senzilles que formin part de la motivació i que afavoreixin una dieta sana que allunyi riscos com l’obesitat o altres malalties.