M. JESÚS COMELLAS

Quin cansament!

"Estic cansat". "Estic cansada". "No puc més!" Aquests són comentaris freqüents i, en certa manera, lògics, quan es tracta de fer alguna cosa que no ve de gust, quan cal anar a peu, fer algunes activitats físiques o altres exigències que no aporten cap novetat. Una expressió que a l'estiu està una mica més justificada perquè, amb la calor, hi ha més sensació de cansament. De tota manera si del que es tracta és d'anar a... el cansament s'esvaeix i ja tothom està a punt.

Per tant, no hi ha novetat en aquests comentaris i no són fruit del moment actual ni del que sempre es diu que les criatures no volen esforçar-se, sinó que són tan vells com la mateixa humanitat. Només recuperant les dites populars se'n pot trobar una colla que afegeixen informació, comprensió i saviesa per donar algunes respostes a aquestes protestes infantils o adultes: "Els cansats són els que fan la feina", "Qui més feina té més feina fa", "Del treball en surt el descans" o "Per treballar peresa i per menjar prestesa". Frases que ens porten a pensar que el cansament no és patrimoni de les criatures i que sempre s'han trobat respostes a les demandes.

Així doncs, quin sentit té la protesta per a les criatures? Senzillament aconseguir que no hi hagi la demanda. Per això és important que es mantingui, per evitar que la protesta sigui tan eficaç. No cal que ho facin tot amb il·lusió. L'important és que ho facin quan toca, tot i que resoldre les situacions de la vida quotidiana sovint té poc interès i en molts moments una bona dosi de cansament i avorriment.

Hi ha qui evita la situació perquè sap amb seguretat que la demanda generarà la protesta. Però aquest acaba sent un cercle tancat que sempre porta a creure que les criatures són el focus dels problemes. Com que protestaran ja no es demana i llavors no fan res i no saben fer res. Tampoc cal passar tot el dia feinejant sinó tan sols comprendre que hi ha una sèrie de situacions que s'han de resoldre amb la participació de cada persona de la família i que amb l'edat i la pràctica es van aprenent a fer les activitats amb més rapidesa, més eficàcia i amb menys cansament.

Per això, amb tendresa, cal fer-los entendre què han de fer. Podran protestar, i no passa res, però han de saber que això no els alliberarà.