Criatures 27/10/2012

Que no ho sàpiga ningú!

Jaume Cela & Juli Palou
2 min

L'aprenent ha de saber mirar amb atenció la pedra, fixar-se en els seus contorns, la seva textura i la seva duresa. Com qui aprèn a llegir, que ha de mirar la paraula, la seves proporcions i els sons que la configuren. S'ha d'observar amb curiositat el material primer i establir un diàleg amb ell, que vol dir desxifrar-lo per endinsar-se a poc a poc en el seu misteri. Però l'aprenent necessita que algú amb més experiència l'ajudi a enfilar l'escala que el conduirà on es troba el sentit. També, com qui aprèn a llegir, l'aprenent reclama que algú es faci càrrec d'ell i l'ajudi a interpretar allò que ha descodificat; només així el mot adquireix sentit, perquè encaixa amb els altres mots que hi ha al costat i troba amb ells el seu valor precís, la seva mesura. Més enllà de l'encaix entre les diferents pedres, ha d'haver-hi persones que coneguin els secrets que fan possible que l'edifici s'enlairi majestuós entre la tensió i l'equilibri. Com qui llegeix, i és un bon lector, que de la melodia que fan entre ells els mots arriba a l'harmonia de l'obra sencera i dialoga amb ella.

Així, de la pedra bruta, que és com el mot sense ubicació precisa, s'arriba al descobriment dels secrets que amaga cada edifici, que és ja el text sencer. L'aprenent ha passat, gràcies a l'ajut del company expert, a fer companyia als mestres que dirigeixen les grans edificacions. I perquè quedi clar que no oblidem cap dels passos dels rituals maçònics als quals estem fent referència, comparem ara l'ús del compàs amb la competència lectora: el lector ha de trobar l'equidistància entre la tradició cultural i els nous espais mentals que enceta cada text. Però no ho expliqueu. Que no ho sàpiga ningú que alguns catalans, a més de ser catalans, troben paral·lelismes entre el procés lector i el procés d'esdevenir mestre maçó. Si ho sabessin, ja ho lligarien tot: " Separatistas, catalanistas y, para colmo, masones ".

stats