En un món cada cop més globalitzat, dominar altres idiomes esdevé clau. Fins aquí sembla fàcil, però si mirem enrere ens adonem que el nostre país sempre ha estat a la cua dels rànquings que avaluen el domini d'altres idiomes. Sobre aquest aspecte, la delegada dels centres d'ensenyament d'anglès Helen Doron a Catalunya, Meena Athwani, té molt clar que aprendre un idioma "requereix temps i molta pràctica", per la qual cosa, segons el seu punt de vista, "a les escoles, amb una mitjana d'almenys 25 alumnes per classe, és molt difícil atendre les criatures d'una manera personalitzada".
"D'altra banda -afegeix Athwani-, l'anglès continua sent una assignatura més, amb un nombre d'hores limitat, handicap que no permet ni treure el màxim profit d'aquestes classes ni trobar el mètode que animi els infants a llançar-s'hi".
De totes maneres, tal com apunta la pedagoga especialitzada en llengua anglesa Imma Prat, "els docents estem en mans de decisions polítiques que implanten plans educatius i els descarten sense deixar un temps d'aplicació que ens demostri si funcionen o si només cal corregir-los o descartar-los completament".
D'aquesta manera, l'anglès ha anat introduint-se gradualment als centres escolars, no sense haver protagonitzat pals de cec com les famoses science o maths, aquelles assignatures que, de sobte, van començar a impartir-se íntegrament en anglès. Prat, que fa 20 anys que està al capdavant del departament de llengua anglesa de l'Escola Arrels de Barcelona, recorda com "aquesta mesura limitava molt l'aprenentatge dels nens que no tenien un nivell d'anglès suficient i comprometia els seus resultats en matèries que potser traurien amb nota en la seva llengua materna".
Un nou marc
Després d'experiments diversos i sent conscients que no podia perdre's més temps amb els idiomes, al juliol la Generalitat de Catalunya va presentar el Marc per al plurilingüisme. Fa 20 anys ningú parlava de globalitat i ara és quan en recollim les conseqüències, que no són altres que el poc domini d'idiomes que hi ha arreu del nostre país, motiu pel qual tal com afirma el secretari de polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya, Joan Mateo, "ara o mai cal que l'escola trenqui definitivament amb aquesta inèrcia". El marc busca que el 2018 tots els nois i noies que acabin l'educació obligatòria tinguin ple domini del català, el castellà i l'anglès i coneguin una altra llengua estrangera, però tal com matisa Mateo no pretenen "impartir matèries senceres en anglès, sinó que, de manera transversal, el marc seleccionarà unitats de diferents matèries que, per la seva naturalesa, són més adients a l'hora de ser estudiades en un altre idioma que no sigui ni en català ni en castellà".
La presència de l'anglès com a llengua vehicular de la resta de matèries, no com a matèria per ella mateixa, ha de tendir a ocupar un 15% de la totalitat del curs. Cal tenir en compte, tanmateix, que en no impartir tota una matèria en anglès, sinó només determinades unitats, "no es compromet l'aprenentatge de l'infant en cap de les matèries".
Llengua materna
Gràcies a aquesta introducció dels idiomes en determinats temaris, les escoles s'acostaran finalment als models d'immersió lingüística que ja practiquen escoles multilingües i que, amb el temps, han estat els únics que han demostrat la seva efectivitat. Es tracta d'introduir l'idioma en situacions quotidianes, del dia a dia, amb les quals la criatura s'identifiqui i vagi guanyant seguretat i confiança en ella mateixa, un procés que, tal com reafirma Meena Athwani, "va en paral·lel a la maduració de l'infant i, així com el català o el castellà s'aprenen primer oralment, provant, repetint, imitant sons, corregint, cantant, jugant, etc., un idioma estranger ha d'aprendre's de la mateixa manera".
Després ja vindran la lectura, l'escriptura i la gramàtica, que, per exemple, als centres Helen Doron no fan servir fins als 8 o 9 anys. Athwani incideix tanmateix en la importància de "veure com respon cada nen, donar-li temps a familiaritzar-se amb l'idioma, convidar-lo a provar, afavorir que gaudeixi i es diverteixi en cadascun d'aquests contactes i felicitar-lo després de cada petita fita". Un temps que sovint xoca de ple amb la impaciència dels pares i mares que creuen, equivocadament, que al cap de tres anys d'estar apuntats a una acadèmia els seus fills ja han de parlar l'idioma. "Cal tenir molt clar que el que importa és que els nens aprenguin anglès, no aprovar l'examen de torn", sentencia Athwani.
Començar tan aviat com sigui possible també és clau, ja que en el moment de néixer, una criatura és potencialment receptiva a tot el que l'envolta i pot crear tants canals de comunicació com li facin falta. Aquesta és la base del curs Baby's best start, que els centres Helen Doron ofereixen als nens d'entre 3 i 22 mesos, però també és un principi que s'aplica des de fa una dècada a l'Escola Arrels. Al començament de la classe, Imma Prat sempre explica als seus alumnes que estan en una mena de laboratori on només pot parlar-se anglès, i després, per evitar que la canalla s'avorreixi i desconnecti, desplega tot un seguit d'activitats que canvien cada dia. "No es poden avorrir, sinó que cal que vegin l'anglès com una cosa divertida. Cosa que no treu que la gramàtica també s'hagi de treballar", afirma Prat. A l'escola, des de P-3, on els nanos fan un contacontes anomenat Are you ready for a story? diversos cops al mes, fins a la secundària, quan duen a terme petites experiències o projectes dins de les altres àrees en anglès, els nens i nenes s'adonen que són capaços d'estudiar la reproducció humana, el sistema solar o altres temes en anglès. "Quan vegin l'anglès com un instrument més del dia a dia, haurem guanyat la partida", conclou Prat.
Complementar
Léo Canals, de quatre anys, compta amb un avantatge de partida pel que fa al seu domini d'idiomes i és que la Gaëlle, la seva mare, és francesa, per la qual cosa el petit utilitza l'idioma de manera natural en el seu dia a dia. A banda d'estar exposat al català, al castellà i al francès des del bressol, el Léo va afegir l'anglès a la llar d'infants, que era trilingüe. La seva mare assenyala que el nen "considera l'anglès com un altre idioma més i no li va costar gens deixar-se anar en cap dels quatre idiomes". La Gaëlle sempre parla en francès amb el seu fill i aquesta immersió la reforça amb estades a casa dels avis materns, a França, i amb la lectura de contes en francès. El Léo parla català amb el pare, castellà amb la família paterna i amb la cangur i francès amb la família materna. I, com recalca la mare, "té molt clar en quin idioma ha de dirigir-se a cadascun de nosaltres, i amb mi fa un mix". A l'escola pública, on el Léo cursa P-4, enguany només fa una hora d'anglès cada dues setmanes, tot i que per pal·liar el cop el nen es troba una hora a la setmana amb la seva professora de la llar d'infants, anglesa nadiua.
L'Alba Tinoco, de 10 anys, fa cinc hores d'anglès a la setmana, tres a l'escola i dues com a extraescolars. Així des de P-3, ja que el José Luis, el seu pare, considera "fonamental" que domini altres idiomes de cara al seu futur laboral. L'Alba encara s'enfronta a un sistema en què, tot i estar assolint cert protagonisme, "l'anglès continua impartint-se com una matèria complementària", lamenta el José Luis.
