T. GILBERT

Què esteu fent, pares?

Què esteu fent, pares? / FOTO: GETTY Zoom

La periodista de TV3 Lídia Heredia ho va explicar en el programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio. La seva parella i ella havien calculat el temps que trigava un capítol de Bob, el manetes, per fer aventures sota els llençols del llit conjugal. Eren 20 minuts calculats que sabien que els dos petits de casa mirarien entusiasmats els dibuixos i, per consegüent, deixarien intimitat als pares. "Ara que es van fent grans, la situació millora, perquè en comptes de 20 minuts dels capítols de Bob, el manetes , ja aguanten una pel·li d'una hora. Això és festa major!", diu la Lídia.

Hi ha altres parelles que asseguren que una senzilla balda a les portes de l'habitació dels pares és una mesura de seguretat efectiva. Sigui com sigui, el psicòleg Aleix Ripol-Millet creu que si els fills enganxen els pares fent sexe, si tenen 5 o més anys, se'ls han d'explicar les coses tal com són. Si pregunten "Què esteu fent, pares?", la resposta ha de ser "Estem fent l'amor". Si pregunten "Per què esteu despullats?", la resposta ha de ser "L'amor es fa de moltes maneres, sovint despullats". Si pregunten "Pare, per què tens el penis molt gros?", la resposta ha de ser "Quan es fa l'amor, el penis es posa gros i fort perquè pugui entrar a la vagina de la mare, perquè així el semen del pare pugui entrar més fàcilment".

Si les preguntes continuen cal respondre-les "amb les explicacions exactes". Però tampoc no cal "ampliar-los la informació més enllà del que necessiten", explica Ripol-Millet, i s'ha d'evitar "caure en la temptació d'explicar el sexe exclusivament des de la reproducció, sinó que també s'ha d'explicar des de la relació i el plaer". I sense recórrer a mites falsos que sempre han envoltat el sexe: les cigonyes, les llavors, etc.

Ara bé, és evident que als adults "ens costa viure el sexe com a cosa natural i bonica, perquè ens pesa l'educació religiosa carca i desenfocada". Per això, justament, "ens hem d'esforçar per parlar-ne clarament a partir del que demanen o necessiten saber". És més, el psicòleg creu que cal educar més amb fets que amb paraules. "La nuesa s'ha de veure a casa com un fet natural; com també les carícies, perquè les criatures no s'escandalitzen si els pares no s'escandalitzen", recorda Ripol-Millet.

Per la seva banda, Pere Font, psicòleg i director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella (www.iesp.cat), indica que els pares parlen de sexe als fills "sense ser-ne conscients". Cada cop que els parlem sobre com són els nens i les nenes, quan veuen o no el pare participar de les feines de casa, "els en parlem". I quan comencen a fer preguntes de manera directa, "se'ls ha de respondre al moment, de manera senzilla i breu".

De totes maneres, com apunta la psicòloga M. Antònia Oliveras, no cal confondre "naturalitat amb el fet de no tenir intimitat dins de la família". És més, "si les criatures són molt petites, si veuen els pares fent sexe ho poden interpretar com una agressió, perquè no entenen què passa". Llavors podrien aparèixer pors o reaccions singulars, que caldria fer-los desaparèixer amb les explicacions clares i adaptades a la seva edat.