LA CUA DE QUIRÓ

Què és una escola tradicional?

Les crítiques a l’escola són tan velles com la mateixa escola. Petroni es queixava que “a força d’anar a l’escola, els joves es tornen imbècils”, i Diderot criticava l’“enutjosa uniformitat de la nostra educació”. Quan jo estudiava magisteri, als anys 70, contínuament ens advertien que l’escola tradicional estava superada. Si no et mostraves partidari de l’escola activa no tenies cap possibilitat d’obtenir el títol de mestre. Mai no he conegut un partidari de l’escola tradicional, precisament perquè la pedagogia moderna es pensa ella mateixa com a alternativa al fantasma de l’escola tradicional que aquesta mateixa pedagogia ha creat.

La meva memòria pedagògica pot resumir-se en la successió d’OPAs hostils a l’escola tradicional fetes per alternatives cada vegada més innovadores. Però si hem de fer cas als crítics, l’escola tradicional segueix vigent, veient passar el temps. No paren de donar-li l’estocada, però malgrat unes evidents imperfeccions sembla més capaç de resistir els embats de la moda que les seves alternatives. ¿No seria bo reconèixer que la llarga vida d’això que anomenem “escola tradicional” ha d’obeir a alguna raó de fons? És urgent un congrés que analitzi la bona salut d’aquest mort, l’escola tradicional.

Fomentar el talent

L’especialista en Shakespeare Rex Gibson ha dit una cosa interessant sobre la capacitat de les escoles tradicionals i dels programes acadèmics per fomentar la creativitat: “Shakespeare és un exemple destacat de com l’educació pot fomentar el talent. De col·legial va aprendre de memòria més de 100 figures retòriques. L’escolarització li va proporcionar excel·lents recursos al dramaturg futur. El que va aprendre a escola ho va fer servir a les seves obres. Havent dominat les regles del llenguatge, va ser capaç de trencar-les i transformar-les. Atenent els fets, l’educació de Shakespeare pot ser vista com un argument en defensa del valor de la memorització i de la pràctica constant”.

La corrua de revolucionaris sorgits de l’escola tradicional és interminable: Einstein, Picasso, Karl Marx, Gandhi, Nelson Mandela, Che Guevara... Fins i tot bona part dels clarividents crítics que, com Sir Kent Robinson o John Taylor Gatto, es guanyen la vida atacant l’escola tradicional hi han estat educats. Haurien de reconèixer que, si més no amb ells, l’escola tradicional ha tingut èxit.