Quaresmes i ramadans

Fa uns dies que ha començat el Ramadà. En un dels espais de formació a què acudeixo, un adolescent que fa pràctiques laborals intenta seguir la seva activitat mantenint les pautes de dejú malgrat la calor dominant. Viu en un centre de menors i un dels seus educadors, magribí i musulmà, li recorda que ha de ser fidel. Si quan descansa li preguntem per què ho fa, rebem la resposta ambigua de qui no té gaire idea de religió però se sent pressionat a no perdre la poca singularitat que li queda, enmig d'una vida de desemparament.

El fet em fa recuperar la idea d'escriure sobre adolescència i religió, no tant perquè aquesta diferent Quaresma sense vacances tingui especial rellevància sinó perquè, a més, aquests dies el poder catòlic retorna. Quan ja semblava que les nostres societats laiques havien ubicat les religions en el seu lloc optatiu i personal i les Esglésies havien quedat fora de l'escola, la nova proposta de llei educativa del ministre Wert les fa retornar per la porta gran. Ensenyar catolicisme passarà a ser tan obligatori com les matemàtiques.

Construir una visió personal

En tots dos casos es dóna la característica comuna de voler tenir un poder d'uniformitat i control que va molt més enllà del contingut religiós o la voluntat d'educar en uns determinats valors. A l'escola secundària torna l'obligatorietat de cursar l'assignatura de catolicisme o l'alternativa de "valors ètics", donant per suposat que la religió no té valors o que són diferents dels comuns i compartits. L'adolescent segueix el Ramadà perquè ha de comportar-se com a bon musulmà, tot i no saber gaire cosa sobre el déu que imposa aquestes condicions de vida.

Tanmateix, l'adolescència és una etapa per superar litúrgies. Un temps per rebutjar dogmes i començar a construir una visió personal de la realitat que ens envolta. És una etapa que necessita molts criteris ètics per resoldre els dilemes del descobriment, l'experimentació, la comprensió crítica d'un món ple d'absurditats. Però aquests criteris no vénen de les morals religioses sinó del pensament científic i dels valors humanitzadors de l'educació. L'adolescent necessita descobrir-se i descobrir els altres. Però això significa educar en l'autoconeixement, el descobriment dels sentiments i les vivències, trobar moments per a la calma i l'escolta, no pas mantenir vides regulades per Esglésies i ritus.