04/08/2012

Quadern d'estiu

2 min

Acasa nostra, com que som uns pares molt moderns, hem decidit que el nen aquestes vacances no l'apuntem a cap casal d'estiu. I ara! Pobre bèstia, vuit mesos engabiat i ara voler tornar-lo a tancar en un esplai d'aquests on quan no els tenen en remull com el bacallà els fan fer en un sol matí tots els esports homologats pel COI. "És una meravella -em deia un amic-. Arriba a casa tan rebentat que a les nou ja dorm". Normal, com vols que no estigui rebentat? Si en tres hores s'ha trincat dos partits de futbol, un de bàsquet, ha donat vuit voltes a la pista i per acabar de fer gana abans de dinar ha repassat la coreografia de l'Ai se eu te pego , tot això sota el bat de sol, amb trenta-tres graus a l'ombra, que ves que la son aquesta no sigui més d'un cop de calor que no pas de cansament.

Res home, el nostre no hi va. El nostre es queda a casa amb nosaltres, que ja ens toca fer de pares a jornada completa. I com el tenim a casa i fem molt de pares, la seva mare i jo anem amunt i avall atabalats, fent veure que no veiem que el nen porta dues hores veient els dibuixos a la tele o que porta tantes hores de mòbil que ja ha après a enviar-se whatsapps amb aquella nena de la seva classe tan mona. Nosaltres ens passem el dia barallant-nos perquè tenim una reunió a la mateixa hora o un treball per entregar el mateix dia. El nen, en canvi, està d'un bon humor inèdit. Esclar, no fot ni brot, i fins i tot diria que està fent panxeta de tantes hores tocant-se la pera mentre la resta dels seus companys suen la cansalada.

Ara bé, potser per treure'ns la mala consciència o per compensar la droperia del nen, cada dia li fem fer tres pàgines del quadern d'estiu. I creieu-me que aquesta horeta diària de repàs és d'allò més enlluernadora. Primer perquè et serveix per adonar-te de tot allò que has oblidat, del rovell que han acumulat les teves neurones des que vas aprovar l'últim examen i vas cremar tots els llibres per Sant Joan. I segon, i més primordial, perquè aprens a valorar, més si cal, la tasca de la senyoreta, capaç de torejar cada dia amb 25 nens si fa o no fa com el teu, dispersos, enjogassats, amb el cap sempre en un lloc a milers de quilòmetres de la pàgina que tenen davant els morros. L'any que ve treballaran per menys diners i amb més nens a cada aula. Em pregunto si els responsables d'això no han fet mai quaderns d'estiu amb els seus fills.

stats