L’explorador reprimit

Proveïdors de guerres santes

Els assassinats de periodistes que aquests dies, amb una escenografia colpidora, han impactat sobre l’opinió pública, també han tingut un plus de reacció i de desconcert perquè l’executor i una part significativa dels seus companys són joves ciutadans europeus. Més ben dit, són joves que vivien en barris europeus. Ha estat interessant veure les reaccions dels corresponents ministres de l’Interior, potser més enfadats per la segona part de la notícia que per la primera. El nostre s’ha apressat a dir que tot ve a ser culpa d’internet i de la facilitat amb què s’hi difon el terrorisme. Ha dit que convertirà en delicte de terrorisme “l’ensinistrament passiu” i “la instrucció dels joves que aprenen aquestes tècniques per internet”. Impedir que joves que viuen entre nosaltres es facin mujahidins és tan sols una qüestió de nous controls.

Confiant que, com sempre, el ministre se n’oblidi, i sabent que no s’hi pararà a pensar, recordava el cas del jove francès Mohamed Merad, abatut el 2012 per la policia després de matar nens jueus i soldats. També ens va impactar. Jo mateix el vaig fer servir com a exemple en les meves últimes classes de criminologia. Per què joves nascuts entre nosaltres i educats entre nosaltres, sense històries de violència especial, donen aquesta orientació final a la seva vida?

Algun periodista he vist que descrivia els joves migrants jihadistes com nois que anaven a fer la mili, voluntaris i convençuts, allà on els cridaven. Reviso la història del jove Mohamed, habitant de la perifèria de Tolosa, sense sentir mai que podia ser un jove francès més, amb històries de centres de menors i presó, que va decidir anar-se’n a la legió però, rebutjat, va cercar altres coreligionaris. Podria haver estat matant a l’altra banda i cap ministre se’n preocuparia. Va morir somiant un paradís. Podia haver estat enterrat com a patriota.

Si no volem ser proveïdors de joves per a cap guerra santa fa temps que sabem què cal fer. Només cal respondre a algunes preguntes, com ara: ¿es pot ser jove sense poder formar part de la societat?, ¿té sentit una vida jove sense futur?, ¿cal fer creure en déus i pàtries o ensenyar a pensar?, ¿algunes violències són bones i altres no?, ¿existeixen diferents classes d’éssers humans?, ¿es pot ser persona sense poder ser ciutadà?