Fora de classe

Profe, no em caus bé

Tots tenim persones que ens fan de referents. Poden ser familiars, amics, també professors. Vaig admirar alguns dels docents que es van creuar en la meva vida acadèmica i els guardo per sempre en la memòria. Tot i que m’han quedat més les persones que les seves lliçons. Com a professor m’exposo que els meus alumnes em jutgin cada dia. Els adolescents, en aquest aspecte, són totalment francs. Saps si els caus bé o tot el contrari. T’ho diuen a la cara. Particularment necessito notar-me relativament apreciat per treballar amb més seguretat. Guanyar-te’ls demana temps, implicació i constància.

Els alumnes respecten determinats professors i en menyspreen d’altres. La fama que tinguis hi juga molt a favor i s’escampa ràpidament fins i tot entre alumnes que no tens però que un dia te’ls pots trobar fent una guàrdia. Si els caus bé els alumnes et respecten i et confessen intimitats. Acabem sabent moltes coses de les seves vides, fins i tot dels alumnes més hermètics. Sovint la confiança fa que davant teu parlin malament d’un altre professor. Per sistema sempre defenso la feina dels altres companys, tot i que algunes vegades per dins puc compartir part d’aquestes crítiques.

Quan fas de tutor tot això es multiplica i es complica. Cada any em discuteixo amb alumnes perquè confonen la simpatia o antipatia del professor amb els resultats de l’assignatura. És evident que és més difícil treure bones notes d’una assignatura si el professor no et cau bé, però això no pot ser mai utilitzat com a única excusa per suspendre. A vegades et reuneixes amb un alumne que n’ha suspès un munt per buscar solucions i ell et contesta que tal o qual assignatura no l’aprovarà mai perquè la imparteix un professor determinat. En realitat és un xantatge emocional. A mi, esclar, no em queda altre remei que plantejar-los que totes les assignatures s’han d’aprovar, indistintament de la bona o mala sintonia que tinguis amb qui la imparteix.

En realitat els estic preparant per a la vida adulta. Situacions que d’aquí a no gaires anys es trobaran a les feines. No hi ha lloc de treball on no et trobis el típic que et cau fatal i no pots suportar. Per no parlar d’aquell cap o encarregat, que és fill de l’amo i que et despatxarà a la primera perquè no us caieu gens bé. O fins i tot aquell que t’alliçona sobre com has de fer la teva feina quan no l’ha feta mai ni ho pretén.