CRISTINA SERRET

Primers amors de pati

Els ‘jocs d’amor’ a la infantesa no són cap altra cosa que l’expressió dels sentiments d’amistat o aferrament

Al’hora del pati els de la classe dels Taurons, de P-4, un dia juguen a empaitar-se. Un altre, remenen rasclets i ferrades. I un altre, es casen. Amb cerimònia i tot. Els que un dia són nòvios l’endemà ja no ho són, i els que s’han casat es recasen al cap d’una setmana amb uns altres. I tal dia farà un any.

La Mònica Navarro és la seva tutora, i ho viu com un fet habitual. Tant, que enguany el Racó dels Sentiments que tenen a l’aula està dedicat a l’amistat. “De vegades en parlo amb ells, i els explico que això de ser nòvios en realitat vol dir que són molt amics, i que quan diuen que un o altre és el seu nòvio el que estan dient és que s’estimen, i que són bons amics”.

En opinió de la psicòloga Carmen Hernández, que és professora i investigadora del departament de psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, aquest joc de voler tenir nòvios quan es tenen quatre o cinc anys és un procés normal, que a més els ajuda en el seu desenvolupament emocional: “No ens hem d’amoïnar, ben al contrari. En realitat no deixa de ser un signe d’independència, en la mesura que han traslladat l’amor que poden sentir pel pare i la mare a algú del pati. Cal entendre-ho com un senyal d’autonomia, i valorar-ho com un fet positiu. A aquesta edat -explica la Carme- els infants són volubles, inestables i ingenus, avui s’enamoren i demà ja han canviat de parella, no hi hem de donar més importància”.

El psicòleg Pere Font, per la seva banda, explica: “A l’edat de quatre o cinc anys els infants posen una especial afectivitat i emotivitat en les coses. El seu món es construeix sobre els afectes. És el que els dóna seguretat. Necessiten ser estimats i ser conscients que són estimats, perquè això els fa sentir segurs”. Per Font, que és el director de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, l’emoció juga un paper molt important en el desenvolupament dels infants, i els nens, com a éssers emotius, necessiten relacionar-se i viure emocions. “Com que en aquestes primeres edats el seu món comunicatiu encara pot ser pobre, fan servir el món emocional, que és un món d’emocions bàsiques”, afirma el psicòleg.

Amor o empatia?

Però es pot parlar d’enamorament, a aquesta edat? La pedagoga Nora Rodríguez assegura que no: “Els nens estableixen uns lligams molt forts d’aferrament i/o empatia i sintonitzen en el món afectiu i emocional. Som els adults els que posem l’etiqueta de nòvios, però de fet les relacions sorgeixen perquè troben algú que té característiques molt similars als adults pels quals senten aquest aferrament. Segons l’autora del llibre Educar a niños y adolescentes en la era digital (Paidós), el nostre paper com a pares passa per prendre’ns molt seriosament aquestes relacions, però sense intervenir-hi, i no posar-hi les etiquetes d’adults que ens fan tanta gràcia. A més, conclou la pedagoga, cal que tinguem molt present que “tenim una infància dissenyada pel màrqueting que no té res a veure amb la infància real”.

En aquest sentit, la tutora dels Taurons explica que ha observat que, especialment les nenes, viuen de manera diferent aquest joc de ser nòvios segons quins són els seus referents. “Hi ha un grup de nenes que busquen aquest amor romàntic que veuen a les pel·lícules de Disney, que els expliquen que han de trobar un príncep blau. I n’hi ha d’altres, amb uns referents diferents, que mai no parlaran en aquests termes. El que per a unes és un nòvio per a les altres és el seu millor amic. I en el fons totes parlen del mateix, perquè estem parlant d’amistat. Però la influència de Hollywood és clara”.

Com s’ha de reaccionar

La Carlota Miró té dues filles. La Beth, de 7 anys, i la Martina, de 4. La Martina tenia un nòvio a classe però va tallar perquè va decidir que volia ser nòvia d’un altre nen. “Quan em va dir que havia tallat em vaig quedar molt parada -explica la Carlota-, d’on ho ha pogut treure? Suposo que de la germana, perquè a casa no fem servir aquesta paraula”.

La Carlota també es va quedar astorada quan es va assabentar que la seva filla gran, la Beth, havia escrit una carta d’amor a un nen de la classe, i que aquest enamorament era correspost. Fins llavors, sempre que la Beth li parlava de nòvios, la Carlota li deia que això era “cosa de grans” i hi treia importància. Quan unes mares li van explicar la història d’amor de la seva filla li va sobrevenir una sensació de desànim: “Em vaig adonar que potser no ho havia fet bé perquè en haver-li dit a la Beth que no té importància i que són criaturades sento que he perdut la seva confiança. Em fa por que a partir d’ara no em vulgui explicar les coses que li passen, quan jo insisteixo molt que ens ho hem d’explicar tot”.

Carmen Hernández confirma les sensacions de la Carlota: “Quan ens trobem que un nen o una nena de sis o set anys ens parla de nòvios li hem de donar la importància que té. No n’hi hem de treure perquè potser per al nostre fill allò és molt important. Cal escoltar, prestar atenció i no renyar, perquè, si no, els condicionem la confiança. També hem de procurar evitar la frase «Això és cosa de grans», perquè en realitat aquesta voluntat de tenir algú especial també els ajuda en el coneixement de les seves pròpies preferències, sobre qui els hi agrada o qui no. Si ens demana ajuda hi podem intervenir, però, si no, val més no fer-ho, perquè els nens necessiten formular-se estratègies pròpies i aprendre a buscar-se la vida”. Per a la investigadora de la URV, en aquesta edat els nens ja són més capaços d’entendre com funciona el món, i com més capacitat tenen d’entendre el seu entorn, més capacitat per establir aquestes relacions.

Amor d’infant

És a partir de 2n o 3r de primària que, a més, la canalla pot començar a sentir especial afecte per un mestre, o fins i tot tenir els primers amors platònics amb estrelles de la música o el cinema. Hernández apunta que no es pot marcar una frontera d’edat a partir de la qual aquest enamorament ja és similar al que sentim els adults, perquè tot plegat depèn del grau de maduresa personal. “El que sí que és important destacar -apunta la professora de la URV- és que les relacions emocionals que els infants estableixen amb altres persones depenen molt del tipus de criança que els hem donat. Si se senten emocionalment estables i segurs establiran relacions que també ho seran. I també cal prestar atenció a com ens relacionem els pares entre nosaltres, perquè això també esdevé un model per a ells”.

Ara bé, sembla que tampoc no es pot afirmar que aquests primers jocs de pati ens acabin influenciant en com ens relacionarem d’adults. Per Pere Font, aquests amors de pati passaran a formar part del nostre bagatge emocional, però “no es pot afirmar que hi hagi una vinculació tan directa i concreta amb el nostre comportament futur”.