Prim

Tothom ho té clar. No hi ha res més lleig que acomplexar un nen que té sobrepès amb la seva constitució. Ningú amb dos dits de front té la mala bava de repetir-los a la cara que s'han d'aprimar, que estan massa grassos, que semblen un globus o una mandonguilla gegant. Qui més qui menys, tot Déu entén que refregar-los a la cara els quilos de més que traginen no fa més que fer-los incubar inseguretats que arrossegaran tota la vida. No, això no es fa. Tothom ho te claríssim.

Quin pot ser el motiu, doncs, que provoqui una diferència de criteri tan obscenament injusta amb el nostre col·lectiu? Sí, amics, penseu-hi un moment. Amb els prims tothom si veu amb cor. "Nen, estàs massa prim!" Perruqueres, quiosquers, veïnes grasses, llegidors de comptadors del gas, tietes solteres encara més grasses, fins i tot els netejadors de vidres als semàfors. A la cua del súper o a la sala d'espera del CAP. Disparen sense misericòrdia, pel broc gros, ni tan sols es tallen per tenir la teva mare al costat. "Nen! A veure si menges més!" És un malson. Un malson accentuat pel fet que ets petit i t'han ensenyat a no contestar malament als grans. Sé de què parlo. Jo vaig ser un nen d'aquests que a la platja es treuen la samarreta mig d'amagat per no ensenyar les costelles, massa ben educat per dir a tota aquesta secta del percentil que es fotessin la llengua al cul.

Pe sort la genètica m'ha regalat l'oportunitat de revenjar-me. El meu fill, tot i tenir mil coses de la mare, ha heretat la morfologia paterna i gràcies a això, amb l'excusa de defensar el meu secall favorit, he pogut buidar el pap. Sí, l'altre dia ens vàrem creuar amb un d'aquestos apòstols del sobrepès i quan va pronunciar la frase maleïda va rebre per tothom: "Sí, el nen és prim. I què? Què n'ha de fotre? ¿Que no ho sap que l'obesitat infantil és una xacra? ¿Ningú no li ha explicat que d'aquí uns quants anys serem tanta gent al món que només hi cabrem els que ocupem poc espai? Que potser li he dit jo que aquest nen tan lluent i ufanós que porta agafat de la mà, a part de ser un ploramiques repel·lent, d'aquí quatre dies, quan no pugui saltar el plínton i sigui la riota de la classe, s'haurà de posar a règim? Oi que no? Doncs calli i no es fiqui on no el demanen". Sí, ja ho sé, potser em vaig passar una mica, però si una cosa tenim els prims és mala llet. No sé on la guardem, però en tenim.