M. JESÚS COMELLAS

Preservar alguns formalismes

"Sembla mentida. Avui dia no hi ha educació!" És una curiosa frase que sovint sentim, en uns temps en què tota la canalla va a l'escola i durant més temps. Què es troba a faltar, doncs? Segurament alguns aspectes formals que s'han minimitzat a causa d'un acostament a la canalla, de més comprensió i d'una banalització o minimització d'algunes de les formalitats (tracte de vostè, per exemple) que eren la representació del respecte. Possiblement alguns d'aquests aspectes no són tan importants i cal mirar amb més cura què és el que es troba a faltar i què dóna peu a aquestes afirmacions. Què falta perquè les relacions puguin ser més apropiades? Quines són les formes de relacionar-nos, de parlar-nos, de respondre a les persones, de preguntar, de demanar? Què es troba a faltar?

Segur que hi ha, i cal defensar-les, unes formes senzilles que poden ser de cortesia (que a l'escola es coneixen com a habilitats socials), i que comporten maneres de respondre per saber relacionar-se en el marc de qualsevol context social: amb les persones adultes, al carrer, a les botigues, a l'escola... Anar pel món sabent respondre amb consideració cap a les persones i els llocs. Saber veure que hi ha llocs reservats, algú que necessita ajuda, usar un to de veu correcte o parlar de manera amable.

El respecte i l'educació no són només paraules, han de ser accions, fets, mirades, i això comença a casa. Però també passa pel carrer, quan es va a comprar, a l'escola, al cine, al tren, al cotxe i allà on es vagi. Cal aprofitar les situacions que es donen a cada moment. No és, doncs, un tema per estudiar sinó la consideració que al món hi viuen moltes persones i que saludar, donar les gràcies o dir sisplau són accions positives tant per la persona que ho diu com per a la que ho rep. Un gest que evidencia que el bon tracte afavoreix les relacions. Deixa de ser una formalitat per formar part de la comunicació entre les persones.

Així doncs, cal transmetre'ls criteris i idees des de ben petits, i no suposar que amb normes i molts rètols es viurà millor. Tampoc no té sentit dir que "és de sentit comú" perquè, de fet, molts d'aquests aspectes no els respecten ni les persones adultes. I, sobretot, cal promoure una mirada menys egocèntrica. Què ens agrada més? Hem de cridar o podem parlar més fluix per no molestar?