Presentar els nens als altres nens
Hi ha gent que lliga gràcies als gossos. Suposo que es tracta d'elogiar la bellesa de la bèstia o d'aconseguir que s'enredin les corretges, com a 101 dàlmates , o de fer alguna observació simpàtica quan algú recull un cagalló. Hi ha gent que lliga gràcies als nens. En aquest cas no hi ha corretges ni, en principi, cagallons. Però el que sí que és veritat és que els nens faciliten el diàleg entre pares, i que amb aquesta intenció s'apunta molta gent a casals per a separats amb criatures. A mi no em fa cap gràcia. Ja ho vaig comentar en un altre article: per als nens ha de resultar inquietant que el seu pare o mare es belluguin pel mateix campament i vagin al darrere d'algun altre pare o mare.
També hi ha gent que aprofita tota mena de trobades on hi hagi pares i mares separats amb criatures. N'hi ha molts que observen les criatures dels altres abans de fixar-se en el pare o en la mare, amb la teoria que si no li agraden els nens, més val descartar també els progenitors. Em sembla que el més freqüent és que coneguis algú, i després els seus fills, i que finalment hagis de passar per l'entretinguda experiència de veure les reaccions dels seus fills quan et coneixen, i les dels teus quan coneixen l'altre, i dels nens quan es coneixen entre ells.
En el món d'abans, presentaves la parella als teus pares i després ajuntaves els futurs consogres en un sopar. Però ara cada vegada hi ha més gent que ha de presentar la parella als seus fills, i ajuntar els fills de l'un i de l'altre d'alguna manera que, si més no, sembli natural.
Els nens ho saben tot
Però el que passa és que els nens, i especialment les nenes, detecten immediatament la intenció de la trobada. Ens veuen venir de lluny, es revolten contra la manipulació, i opten per l'estratègia del silenci, les respostes mínimes, no mirar als ulls quan parlen i fer quedar el seu progenitor tan malament com poden.
¿I com s'han de fer, doncs, aquesta mena de coses? Doncs ni idea. Escric més per fer-me preguntes que per contestar-les. Però segurament el millor és no donar-hi gaires voltes. La claredat i la sinceritat sempre funcionen: mireu, nens, us presento la meva amiga i els seus fills, jo els trobo fantàstics, però si d'entrada no us agraden ho podeu dir tranquil·lament, que no passa res.
