Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Preocupació pel talent

Sempre s’ha dit que el llenguatge i, per tant, les paraules, no sols ens permeten compartir idees, sentiments i informacions sinó que també mostren com veiem el món. D’aquí la importància de triar les paraules que volem fer servir, perquè oblidem o n’amaguem d’altres que fan visibles idees massa importants. Això està passant, per exemple, en el camp de l’educació, que està incorporant paraules del món de l’empresa per explicar què és el que esperem de la canalla.

Sense anar més lluny, sembla haver-hi un interès general per educar incidint de forma sistemàtica en el talent de la canalla, de manera que puguin arribar a resultats avaluats amb criteris reflectits per les tres e : excel·lència, eficàcia i eficiència.

Segurament, en el camp de la tecnologia, de l’empresa (beneficis), dels mitjans (audiència) o de l’energia (consum) tenen tot el sentit, i la seva avaluació, evidentment, és quantitativa: xifres i percentatges. Però estem parlant d’educació i de procés de desenvolupament, àmbit on aquesta mirada no té sentit, encara que ens esforcem per mirar d’introduir-l’hi.

Amb aquests referents no és estrany que avui es vegi l’educació en clau d’aprenentatges quantitatius: notes, pàgines de treball... I això porta les famílies (les que poden) a ajudar la canalla a fer les feines de l’escola perquè siguin els que més excel·leixen. Pobrissons!

Però les persones no som màquines. El desenvolupament i la maduresa tenen components afectius, de relació, de benestar, de comunicació, de temps per anar creixent. La importància està en el procés i no en el producte. Està en la convivència i la diversitat i no en la competitivitat.

No s’educa en clau de competitivitat i rendiment sinó aprenent tot vivint, tenint experiències i, sobretot, respectant el procés de cada persona, valorant-la per qui és, per com és i afavorint el seu procés evolutiu. I aquesta mirada de procés i respecte no pot conviure amb les actituds exigents, quantitatives i categoritzadores i amb els referents d’èxit empresarials. La globalitat de l’educació estimula tots els talents: saber, saber fer i saber estar, i no només en el present, sinó, especialment, donant seguretat i autonomia per poder afrontar un futur prou incert com el que ens espera.