Preferències alimentàries

La major part dels nadons s'ho posen tot a la boca. El comandament de la tele, les claus del cotxe, el dit de l'avi... i fins i tot el menjar. I aquesta és la millor manera de començar a menjar de forma natural, sense conflictes ni estridències: quan l'infant de sis mesos agafa alguna cosa del plat del seus pares i se la posa a la boca (busqui "Baby-led weaning" a Google i a YouTube)

Al principi potser no s'empassarà res, però ja ho farà. No insisteixi, no intenti donar-li purés, deixi que sigui el mateix nen qui es posi a la boca menjar normal, tallat o aixafat si cal però sense triturar. La major part s'ho posen tot a la boca, i és per això que em fa molta pena que per un malentès, per intentar seguir al peu de la lletra unes instruccions obsessives, alguns nens rebutgin el menjar. "És veure la cullera i es posa a plorar", diuen els pares. I jo em demano: aquest nen a qui algun cop han hagut de treure de la boca un tros mig estovat de paper de diari, quina traumàtica experiència ha patit amb la cullera dels dallonses perquè sigui aquesta, precisament, l'única cosa que no es vol ficar a la boca?

I així, molts nens de nou o de tretze mesos, mengen tranquil·lament llegums i carn, peix i bledes, paella i pa, plàtan i alvocat i, si et descuides, cartró i galetes del gos. Lògicament, d'algunes coses en mengen molt, i d'altres només una mossegadeta. Poden tenir ratxes: aquell que semblava que mai tenia prou plàtan, de cop i volta només vol síndria. Però més tard, potser a l'any i mig o als dos, potser una mica més tard, la majoria comencen a rebutjar molts aliments, sobretot els més baixos en calories, verdures, fruita, sopes... i el peix. Amb els més grans és possible parlar del tema: "No vols tomàquet?". "No, no en vull". "Però si t'agrada molt!". "No, no m'agrada". "Però si sempre en menges". "No, no he menjat mai tomàquet". I d'aquí no el trauràs.

Hi ha petites variacions i grans excepcions, però la majoria de les criatures tendeixen a convergir en el menú infantil . Si a la carta d'un restaurant veu anunciat un menú infantil , què pensa que serà? ¿Amanida tèbia amb formatge de cabra i llom de bacallà amb reducció balsàmica de fruits vermells? ¿O macarrons i pollastre amb patates? Més endavant, potser a l'adolescència o més tard, comencen una altra vegada a ampliar el ventall. Trigaran més o menys, segons com de pesats s'hagin posat els pares (insistint molt, es pot aconseguir que avorreixin la verdura o el peix per a tota la vida). I un dia, en lloc de quedar amb els amics per anar a la pizzeria, algú dirà "Conec un tailandès..." Quants conflictes innecessaris...