Seguint amb el tema de fa uns dies, un autèntic babau no seria algú que rellisca, sinó algú que quan rellisca no pisca res en absolut. En altres paraules, els éssers humans no som estúpids quan caiem o ens equivoquem, però potser sí que ho som una mica quan simplement ens lamentem i ens diem de tot per haver caigut però no aprenem res de l’ensopegada. Si tenim en compte que hi ha coses que només s’aprenen de debò caient, i que hi ha relliscades que no comporten greus conseqüències i sí grans lliçons, sobreprotegir els fills ens eleva a la categoria de babaus i mig. No només perquè els fem fràgils, insegurs, indefensos i dependents, que no és poc. També perquè els neguem l’oportunitat d’explorar el seu potencial i descobrir les seves limitacions, de moure’s pel seu propi impuls i d’esmolar l’enginy; de procurar-se les vitamines necessàries per preservar la seva autoestima més enllà dels errors; de fabricar-se antídots per contrarestar situacions adverses... La sobreprotecció els deixa desprotegits davant la vida.
Arriscar ensenya
Quan ensopeguem també podem adonar-nos del que és indestructible en les nostres vides, del que és segur i resistent i no es pot trencar en cap caiguda, com ara els afectes incondicionals o les nostres qualitats i valors més profunds. Per això, quan no s’exposen a grans perills o a danys irreversibles, hem de tolerar que les criatures s’arrisquin, s’equivoquin i caiguin. Ajudar-les a aixecar-se, si cal, i permetre que expressin la ràbia i el dolor per l’error o la caiguda.
Explica un dels ideòlegs del Moviment Slow que al Canadà anomenen pares helicòpter els pares que sobrevolen constantment els fills per controlar-los i evitar-los tota mena de riscos, perills i ensopegades. I pares llevaneu els que van per davant dels fills, apartant obstacles i aplanant el camí perquè els sigui còmode i no s’hagin d’enfrontar a dificultats. Als meus fills els dic que jo prefereixo ser una mare cotó fluix, que els ajuda a esmorteir els cops, els posa ungüents a les ferides i els ofereix consol, en comptes d’una mare helicòpter o llevaneu, que els evita les caigudes i de passada l’aventura de viure.
