Sovint es diu que com a molt els nens haurien de carregar a la motxilla un 10% del seu propi pes. No tots els estudis coincideixen, i mentre que uns diuen que en realitat la motxilla no causa problemes d’esquena, d’altres adverteixen que no s’ha demostrat que menys del 10% sigui totalment innocu.
Personalment he pogut comprovar que els meus fills portaven bastant més d’aquest màgic 10%, i sens dubte més del doble del pes que jo mateix portava al col·le. L’augment del pes sembla degut a una absurda sobredimensió del material escolar. Els llibres són molt més grossos i pesants que els de fa 50 anys: sembla que posant dibuixos i requadres és fàcil duplicar el nombre i la mida de les pàgines. Les caixes de compassos porten, esclar, més compassos, i les de colors, més colors. Cada llibre de text sembla que ha d’anar acompanyat d’un “quadern d’activitats” o similar. I cada dia cal portar, a més, un gros diccionari i un voluminós atles (nosaltres no en fèiem servir, i no sembla que el nivell d’ortografia o de coneixement geogràfic hagin millorat amb el seu ús). A més, jo vaig tenir al batxillerat algunes assignatures sense llibre de text: els millors professors preferien treballar només amb apunts (i així ens preparaven per a la universitat, on cap estudiant porta el llibre a l’aula).
En realitat, la qüestió no és si està demostrat o no que més d’un 10% del pes corporal a la motxilla pugui produir lesions a l’esquena. No cal arribar a les lesions: portar pes és incòmode, i la majoria dels adults no portem cada dia a la feina una motxilla, ni amb un 10% ni amb un 5% del nostre pes. La indústria treu al mercat ordinadors portàtils cada cop més lleugers, perquè els models antics, d’uns dos quilos, ens pesaven massa. La solució més senzilla seria suprimir completament els llibres de text. No portant un ordinador a la motxilla (que exposaria els nens a ser víctimes de robatoris), sinó amb dos ordinadors: un a l’aula, propietat de l’escola, i un a casa; i tots els llibres, exàmens, treballs i exercicis penjats a la xarxa i accessibles des de qualsevol lloc.
Si es volen mantenir els llibres, la solució seria no moure’ls. Segons les teories pedagògiques i les preferències de la conselleria corresponent (¿o deixarien llibertat a cada consell escolar?), els llibres podrien estar sempre a l’escola (on es faria tota la feina i tot l’estudi que calgués i, en tot cas, per fer una redacció o un dibuix a casa no cal tenir el llibre de text). O bé, al contrari, sempre a casa, on els nens llegirien amb antelació el capítol corresponent, i el temps a l’escola s’aprofitaria per a comentaris, discussions, exercicis i activitats.
