Criatures 29/09/2012

Por al fracàs. Caure i tornar-se a aixecar

Paloma Arenós
4 min
Por al fracàs
 Caure i tornar-se a aixecar

La vida és plena de dificultats. La manera de superar-les és caure i tornar-se a aixecar. Aprendre dels errors i sortir-ne més forts. I, si pot ser, carregar la motxilla de les experiències amb una mirada de positivitat, amb una transformació emocional que ens faci millors. L'adult que és capaç de complir amb aquestes lliçons vitals ha de poder transmetre aquestes pistes de la superació als més petits. Pares, altres familiars i docents han d'educar els infants en l'esforç, marcar objectius raonables i convertir la frustració en aprenentatge perquè puguin superar el fracàs amb calma.

"Al nostre país hi ha molt poca cultura emprenedora i d'aprendre dels errors. Quan un obre un negoci i el tanca al cap d'uns mesos, la majoria pensa que ha fracassat, que li ha anat malament. En canvi, als Estats Units, hi ha una mirada diferent; es valora l'esforç i que s'aprengui dels errors comesos perquè així ja no es repetiran", reflexiona la psicòloga Meritxell Almirall, responsable del gabinet Som Pares (www.sompares.com). "Malauradament, aquesta manera de pensar també l'hem traslladada als infants. Hi ha massa pressió i sempre busquem resultats. Quan els fills juguen a futbol, solem preguntar: «Què, heu guanyat?» o «Per quant heu guanyat?», en lloc de preguntar: «Com ha anat? T'ho has passat bé?» -exemplifica-. Passa el mateix a final de curs -prossegueix-: els adults solem preguntar: «Quines notes has tret?» o «Quantes n'has suspès?». I no preguntem: «Què has après aquest curs», «Què és el que més t'ha agradat?»" Almirall explica: "Tenir un error no és un fracàs, t'has de poder permetre equivocar-te i també ens hem de plantejar amb sinceritat què és fracàs, perquè és un sentiment molt relatiu". La psicòloga argumenta: "Com a adults tenim molta responsabilitat, ja que no hem de comparar els fills amb altres germans o amb els amics ni projectar sobre ells els nostres somnis. Cadascú té uns interessos o habilitats innats i s'han de respectar. Per més que una mare vulgui que la seva filla faci ballet, s'ha d'escoltar la nena i deixar-la triar. Els nens han de provar coses i hem de deixar que s'equivoquin", afirma.

Repetir curs

El fracàs té diferents maneres d'expressar-se i diferents graus, segons l'edat de l'infant. Quan un nadó que ja camina intenta anar de pressa, s'entrebanca, cau i plora, se li ha d'ensenyar que no passa res i se l'ha d'animar a seguir. Quan una nena de 4 anys escriu el seu nom i s'equivoca amb les lletres o les escriu del revés, no se l'ha de renyar, sinó felicitar-la per l'esforç i encoratjar-la a seguir practicant. I el mateix passa quan un adolescent practica karate tres dies a la setmana i el dia de la competició es posa nerviós, es bloqueja i no supera l'examen. Els pares han de ser al seu costat i ajudar-lo a superar la frustració donant-li ànims perquè segueixi preparant-se per a la pròxima prova. És el que van fer l'Àlex i la Gemma quan la professora del seu fill Pau els va comunicar que hauria de repetir tercer de primària. El Pau, que té dèficit d'atenció, "sempre s'hi ha esforçat molt, tot i que li costa seguir el ritme dels companys". "Mirem de repassar cada dia amb ell i fer els deures. No sempre és fàcil perquè es despista molt; per sort també compta amb el suport d'una psicòloga. La mestra ens va dir que nosaltres teníem l'última paraula i vam valorar que era millor que repetís aquest curs que més endavant", expliquen. "Tot i que alguns pares potser ho veuen com un fracàs, nosaltres no ho vivim així. Ho veiem com una oportunitat perquè estigui més preparat i se senti més segur", explica la Gemma.

Prendre's un temps

L'infant ha d'aprendre a tolerar la frustració i les circumstàncies adverses perquè de gran pugui enfrontar-se a les situacions difícils. Perquè ho aconsegueixi de manera natural, "els pares han d'evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat", aconsella la psicòloga clínica Trinitat Aparicio. Els psicoterapeutes nord-americans Dollard i Miller van formular al segle passat la hipòtesi de la frustració-agressió, segons la qual l'agressió és una resposta freqüent a la frustració. Aquesta teoria defensa que, si no s'ensenya al nen a acceptar els fracassos, és possible que desenvolupi una actitud agressiva reincident. Per tant, segons Aparicio, "no se'ls ha de donar tot fet i se'ls ha de permetre equivocar-se i aprendre". "Tampoc s'ha de cedir davant les rebequeries perquè, si es fa, el nen assumirà que aquest és el camí més efectiu per resoldre els problemes. «Ploro, ho aconsegueixo». I això no va així", adverteix.

A la vida real hi ha situacions bones i d'èxit, però també n'hi ha de dolentes i de fracàs. "Hi ha moments a la vida que hem d'aprendre a parar i no s'ha de considerar un fracàs. No tots els adolescents han d'estudiar carrera, potser un és feliç fent un mòdul professional o potser vol ser pagès. Hi ha pares que tenen molta por sobre el que faran els fills, per si s'equivoquen. Però s'ho han de prendre amb calma perquè els joves tenen tot el futur al davant. Els pares els han de fer saber que són al seu costat, però se'ls han de donar ales", aconsella Meritxell Almirall.

La intel·ligència emocional i apostar per una visió positiva de la vida també ajuda a superar els fracassos, tant d'adults com de petits. "Consisteix a tenir una visió positiva dels esdeveniments i creure en el bon desenllaç dels esdeveniments. Si això no passa, en lloc de pensar en el problema en ell mateix, cal pensar en les diferents alternatives perquè alguna pugui ajudar-nos a trobar la millor solució. I cal aprendre a ser pacient davant de factors que no depenen de nosaltres i ser conscients de les nostres limitacions", conclou Aparicio.

stats