Pobra cultura general
El meu amic Benet passa fàcilment d’estar entusiasmat amb les seves classes a pensar que la nostra feina a les aules és com picar ferro fred o, encara pitjor, com donar margarides als porcs. Ara acaba de descobrir que només la meitat dels alumnes d’una classe de primer de batxillerat saben que a Barcelona tenim una alcaldessa, i només un de cada quatre en sabia el nom. Impressionat pel descobriment, ha seguit investigant i ha constatat que només la meitat saben que els dofins no són peixos, només tres de trenta saben de què va el sacrifici d’Isaac, només dos saben per què el cel és de color blau, i absolutament ningú li ha sabut dir amb quants països té frontera la Gran Bretanya.
Allò que anomenem cultura general, i que podríem definir com el conjunt de coneixements de qualsevol mena que tenen les persones, ha anat canviant al llarg dels temps. Però fa de mal dir si ara és més pobra que fa vint o quaranta anys. ¿Cal tenir cultura general en un temps en què només cal un telèfon mòbil per accedir a tota mena de coneixements generals i no tan generals? Tots dos estem d’acord que la xarxa ha canviat la nostra relació amb els coneixements. Ja no ens sabem els números de telèfon, i tendim a fer el mateix amb la taula dels elements, els decimals del número Pi o les dates de la Revolució Francesa o de la independència de Cuba. Però la xarxa no en té la culpa.
Reserva de coneixements
La xarxa no ens fa de reserva d’uns coneixements generals que no tenim. Perquè la funció de la cultura general no és guanyar al Trivial, sinó facilitar les relacions entre els diferents coneixements, que estaran més ben organitzats com més àmplia sigui, i crear una mena d’addicció per les coses del món: l’interès per saber. En tot cas, els recursos de què disposen els nois haurien d’haver donat, com a resultat, una millora encara més evident de la cultura general, i no és així. On és el problema?
Els alumnes amb més inquietud pel coneixement són els que segueixen més, a les converses familiars, l’actualitat del país i del món. Alimentem i vestim bé els nostres fills. Van a una bona escola i fan un munt d’activitats extraescolars. Però, ¿els parlem de Rajoy o de la guerra de Síria? Comentem amb ells els noticiaris? No es tracta tant de portar-los a veure museus com de parlar-los de la Volkswagen, de Colau o de l’èxode de Síria. A casa, tant o més que a l’escola, es desperta l’interès pel món.
