En qüestió de peus, podòlegs i criatures caminen amb opinions coincidents, perquè tant als uns com als altres els agrada que els peus vagin descalços. "Els peus no estan fets per portar sabates", diu el traumatòleg de l'Hospital Parc de Salut Mar, Albert Alier. "En portem perquè ens movem per unes superfícies poc segures per als peus; si no, el més recomanable seria que els infants caminessin descalços". El president del Col·legi de Podòlegs de Catalunya, José Manuel Ogalla, hi està d'acord.
Als germans Bernat (6 anys) i Pere Pascual (4 anys) i a Adrià Caba (2 anys) els encanta caminar descalços per casa. El conflicte apareix sovint quan els pares els obliguen a posar-se les sabatilles. "No els duren gaire estona posades, perquè quan poden se les treuen", diuen els pares. Al carrer, esclar, sí que en porten. A la Marta i al Xavier, els pares del Bernat i el Pere, els agraden les sabates que subjecten bé els peus, però als seus fills els agraden les vambes. "El Bernat fins i tot en va voler de llumetes". Per sort, va ser un desig que va durar poc i que els pares van poder encaminar cap a un altre tipus de vambes, sense lluminària, perquè van pensar que seria "un motiu de distracció", comenten. Mentrestant, l'Adrià se les empesca per anar sempre descalç per casa. "A mi em fa patir perquè es pot fer mal als dits dels peus, per exemple", diu la mare, Anna Pérez. Per anar pel carrer, l'Adrià combina les vambes amb les sabates de pell.
El perquè dels beneficis de caminar descalços és justament per la mateixa superfície que trepitgen. "La planta del peu reconeix els mil i un sòls que pot haver-hi (rugós, pla, amb bonys) i envia aquesta informació al cervell, que madura coneixent-ho", diu Alier. Per això tots els podòlegs han recomanat sempre que els infants caminin sobre la sorra de la platja, perquè "el cervell madura quan la reconeix". A casa, si les criatures volen caminar descalces, "endavant -sosté Alier- fins i tot sense mitjons, que, de vegades, poden provocar relliscades".
Els podòlegs no batallen contra les sabates, però sí que afirmen que el peu no s'ha d'adaptar a la sabata, sinó al revés. "Les sabates que arriben fins al turmell, que subjecten el peu amb molta força, i que darrere del turmell encara tenen un reforç no són el més ideal per als peus de les criatures", diuen Albert Alier i José Manuel Ogalla. I encara són molt menys recomanables les sabates de talons, com fa la criatura més mediàtica dels EUA, Suri Cruise, que es passeja per la ciutat de Nova York amb sabates altes. "De manera natural, al peu no li cal anar aixecat, i si hi va, se li sobrecarrega la part anterior, cosa que pot portar conseqüències als genolls, als malucs i a l'esquena". Els talons són un element estètic que "tant en criatures com en adolescents hauria d'estar prohibit", repeteix també el president del Col·legi de Podòlegs, José Manuel Ogalla.
Per la seva banda, els germans Gabi i Marc Espuñes, de la sabateria Casals, de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, expliquen que les criatures tenen molt clar les sabates que els agraden. És més, "les vendes es fan segons els gustos dels infants i no segons el que voldrien els pares". I la seva tria són les vambes, un calçat esportiu que no és la típica vamba blanca de fer esport, sinó un altre conegut com a vamba urbana , i que tant serveix per fer esport, com per anar a l'escola, com per anar amb roba d'arreglar. Tant és així que "de sabates tradicionals, gairebé no en venem". La possible explicació, a part de la moda, és el preu i la flexibilitat. Per un preu ajustat, tens unes sabates multiús, que, a més, "per als ulls d'una criatura són atractives, perquè tenen colors i formes curioses", afegeix José Manuel Ogalla. En fi, és molt més moderna que la tradicional sabata de vestir, que "només té molta sortida a l'estiu per a les nenes, i ja està", afirmen els germans sabaters.
"La venda de sabates i les famílies han canviat tant!", diuen el Marc i el Gabriel, que a l'hora d'obrir una nova sabateria van optar pel concepte friendly shop , és a dir, botiga amiga dels infants. Els pares poden mirar amb calma les sabates, perquè al mateix interior de la sabateria hi ha un espai de jocs (un vaixell amb ulls de bou), un espai amb canviador per a nadons i també un lavabo per a ús dels clients. "Antigament portar les criatures a comprar sabates era un suplici, perquè s'havien de quedar assegudes, sense bellugar-se, com si fossin en una sala d'espera mèdica", diuen. Ara hi ha un valor afegit a l'hora d'adquirir les sabates, que és que s'ho puguin passar bé. A més, "la venda de sabates infantils és molt lenta, perquè els pares sospesen molts conceptes abans de quedar-se unes sabates". Miren el número i valoren que no siguin unes sabates que de seguida els quedin petites. També es miren el preu i pensen en l'ús que en faran. Tot plegat pot trigar uns 3/4 d'hora per criatura. Si, a més, el nen és dels que volen clarament un tipus de sabata, com acostuma a passar, "tot es pot complicar, perquè llavors comença el diàleg intens entre els uns i els altres", confirmen.
Els sabaters es descriuen amb defectes professionals: "De les persones, en el que ens fixem primer són les sabates". Però no en treuen conseqüències psicològiques, i encara menys amb les criatures, perquè "tot és molt canviant ara". De tota manera, tenen uns criteris ferms a l'hora d'apostar per unes sabates. Per començar, les vambes haurien de ser d'ús ocasional, i només destinat per a l'esport. A més, les sabates, d'ús diari, han de ser de pell per dins i per fora. "A l'interior també és important un material bo perquè el peu no suï, perquè sigui transpirable, cosa que no passa amb les vambes urbanes". I, per acabar, ha de tenir un reforç al taló.
Els podòlegs José Manuel Ogalla i Albert Alier coincideixen amb els sabaters, excepte amb el reforç del taló, perquè creuen que no permet el moviment lliure del turmell, que està massa subjectat. "Les sabates que protegeixen els turmells, tipus bota curta, només s'haurien de fer servir per anar a la muntanya, no per a ús diari. Si el turmell no fa el gest correcte de caminar, pot derivar en uns mals vicis a l'hora de caminar", afirma Ogalla.
Per tot plegat, el més recomanable seria que de 0 a 3 anys les criatures calcessin unes sabates flexibles, sobretot els nadons, quan tenen el peu tendre, ple de cartílags, sense ossos consolidats. Cal dir també que els nadons que han de portar sabates són els que comencen a caminar, perquè fins llavors amb uns mitjons per protegir el peu del possible fred n'hi ha prou.
Quan caminen, el consell són les sabates dels primers passos. "Són elàstiques, amb una sola flonja, antilliscant, i no tenen costura". I són les que es poden anar fent servir fins que el peu és més gran, quan cal optar per unes sabates més fortes, de pell per dins i per fora. A l'hora de lligar-les, van bé velcros, cordills o sivelles. En definitiva, les vambes, malgrat les modes, han de quedar desades fins al dia en què es fa esport, perquè el material amb què estan fetes (plàstic, escai, gomes, escumes) no deixa transpirar el peu, fa que es generi calor a l'interior i pot provocar dermatitis, fongs o altres infeccions dels peus. El consell és vàlid per a criatures, adolescents i adults.
