La cua de Quiró

Perplexitats setembrines

Aquests dies de setembre he parlat amb molts docents i m’ha semblat percebre una immensa fatiga normativa. Estan farts de reformes i contrareformes i no són pocs els que miren el futur amb escepticisme. Comença a ser urgent un llibre blanc de la docència que ens proporcioni una radiografia fidel de la realitat i no de la seva aparença. Fa temps que els nostres docents responen a les enquestes que se’ls fan com alumnes insegurs: diuen el que creuen que l’interrogador (especialment si és inspector) vol sentir.

Quan se’ls pregunta per les seves metodologies, al voltant del 90% dels mestres es declaren constructivistes. Aquest percentatge coincideix amb el del nombre de professors que utilitzen el llibre de text a classe. Quan volem saber la satisfacció professional dels professors de secundària, ens trobem que el 95% la consideren bona. Però, sorprenentment, no arriben al 7% els que triarien per als seus fills la professió docent. Aquest 7% coincideix amb el percentatge de professors de secundària que pensen que la seva feina està ben valorada socialment.

Lligar-los ben curts

Sento molts docents queixar-se perquè estan convençuts que estan perdent l’autonomia necessària en una feina que tradicionalment s’ha considerat propera a la de l’artista. Noten que cada vegada hi ha més persones indicant-los què han de fer i temen, amb raó o sense, que l’autonomia dels centres estigui planificada per lligar-los més curt. Un mestre que es jubilarà aviat em recordava amb nostàlgia quan sortia de l’escola amb els seus alumnes cada vegada que un esdeveniment ho demanava: les primeres neus, la floració dels ametllers... Avui, em diu, el que no és programable no cap a l’escola. La queixa més reincident té com a diana la reiteració dels debats en les reunions docents. “El meu institut viu instal·lat en el dia de la marmota”, em diu un professor de física.

Als Estats Units un 45% de professors abandonen la docència en els primers cinc anys, cosa que no deixa de ser paradoxal en un país que sosté que l’eficiència docent és la clau de l’èxit escolar. La principal raó de l’abandonament és “la falta de respecte”. Si un dia elaborem el llibre blanc de la docència, una de les qüestions que hauria d’elucidar és per què entre nosaltres gairebé no hi ha professors que canviïn de professió.