M. JESÚS COMELLAS

Però és que som diferents!

Quina fal·lera tenim de parlar amb la canalla de diversitat, del valor de ser diferent, de no haver de fer el que fan els altres, de tenir personalitat per poder actuar de manera apropiada. "És que a la classe tothom ho té!", "És que tothom ho veu!", "És que seré diferent!" Aquests són arguments infantils que expliquen la força de les seves demandes i bastant sovint els són útils: "Si tothom ho fa, encara que no ho veiem clar...", "Més val que no se senti diferent, no fos que tingués problemes". Són les respostes adultes. Sembla que no hem vist que des que el món és món hi ha gent diferent, maneres de viure diferents, de menjar, de pensar, de fer, entre els animals, les flors, els perfums... I tantes altres diferències.

Per què ens deixem atrapar amb aquestes observacions infantils en lloc d'afavorir que entenguin el que han observat? "És veritat que podràs ser diferent, però, quin és el problema?" "Hem de berenar igual, o anar vestits iguals?" O potser millor els fem entendre que ser diferent és una sort. Ser diferent no vol dir pitjor sinó que mostra aspectes individuals que fan interessants les relacions entre els infants, les famílies i les persones amb qui ens anem trobant.

És cert que en molts moments la televisió o la publicitat donen informacions i imatges exposades com si fossin el model a seguir. I és cert que la canalla tendeix a imitar i això ens homogeneïtza. Però on són els criteris de casa? Cal fer-los prevaler i per això és tan important no deixar que aquestes informacions els bloquegin i els atrapin.

Així doncs, com podem defensar el que pensem, el nostre estil i les nostres idees? Com podem afavorir que la canalla ho entengui i noti seguretat i tingui la satisfacció de fer, pensar i jugar com ho fa? El que és important, i possiblement sigui una bona idea, és anar a llocs diferents dels habituals i procurar veure quantes diferències hi ha: botigues, parcs públics, barris, transports... Hi ha molta diversitat perquè no hi ha dues famílies o dues persones iguals.

En un moment en què valorem tant la denominació d'origen de tots els productes com a mostra de la diferència i de la diversitat, amb més motiu hem de valorar la diversitat entre les persones. Aquesta diferència, aquesta personalitat, és el que dóna valor a les relacions i a les amistats.